♫ 3) Cançó de la lluna de Rusalka (Antonin Dvorak)
Dur. Aprox.: 01:10
Arranjament amb veu cantada, clarinet, piano, violí, violoncel i percussió.
Després d’explicar als nens que la lluna és el nexe del repertori s’invoca l’astre
amb aquest cant. Originàriament la peça està estructurada en dues seccions,
cadascuna d’elles amb dues estrofes i després una coda final. Per al nostre
arranjament només farem servir una d’aquestes seccions de dues estrofes. A la
primera estrofa, la veu principal la interpretarà el violí (amb respostes del clarinet a
cada frase musical). A la segona estrofa la veu principal serà interpretada per la
cantant, fent servir la lletra txeca original.
4.2 La música de la lluna
Aquesta secció és la dedicada eminentment a la música més arriscada del segle XX.
♫ 4) Schliesse mir die Augen beide versió 1900 (Alban Berg)
Dur. Aprox.: 01:20
Piano i cant.
La peça es tracta d’un Lied que Alban Berg va composar el 1900 a partir d’un
poema de Theo Adam, quan encara no havia estat influenciat pel dodecafonisme.
La composició és completament tonal. La cantant llegirà el poema i després
cantarà la breu cançó en català. El poema de manera resumida ve a dir: “Tanca’m
els ulls amb les mans, perquè el tacte de les teves mans m’allunya de les penes.”
En el concert posarem èmfasi en el fet de tancar el ulls (ja que el viatge que
proposa el concert és mental i no físic). Cadascun dels versos cantats anirà
acompanyat d’un gest molt clar (que després es tornarà a utilitzar a la peça 8).
♫ 5) Variacions alla Bartok, a partir d’un tema del quartet “La broma” de Haydn
(Elisenda Carrasco)
Dur. Aprox.: 02:00
És una peça plena de contrastos. Amb aquesta peça es vol plasmar un dels
llenguatges post romàntics més plens de força, que trenca amb el llenguatge
anterior, però no amb la tradició.
♫ 6) Pierrot (Claude Debussy)
Dur. Aprox.: 01:36
Arranjament de l’Elisenda Carrasco per a veu i piano. Obra d’una gran sonoritat i
expressió.
♫ 7) Serenata (N. 19) del Pierrot Lunaire (Arnold Schönberg)
Dur. Aprox.: 02:00
Veu recitada, violoncel i piano.
Aquesta és una de les peces que no és un arranjament, sinó que es fa amb els
instruments originals. Després d’una introducció en què piano i violoncel
dialoguen, amb un caràcter solista per al violoncel, la veu se suma en una segona
secció més rítmica, però plena de contrastos. El text recitat és ple de referències
musicals als instruments d’arc, de manera que ofereix un diàleg clar entre el text i
11