ANNEX 2 A LA NOTA DE PREMSA
Informació complementària sobre el digitalitzador de rotlles de pianola
El sistema desenvolupat pels investigadors de la UAB i del CVC permet digitalitzar tant
els rotlles de pianola transcrits com els creats per a piano reproductor. Els primers
eren perforats sense tenir en compte el tempo musical, de manera que la seva
reproducció manté un ritme constant, el que permetia al pianolista crear la seva pròpia
interpretació usant els controls de la pianola. Els segons eren perforats a partir d’un
enregistrament real des del piano i es feien servir com a simple suport per escoltar
música.
El digitalitzador es compon d’un conjunt mecànic amb un trigger i una càmera que
captura les imatges del rotlle i envia la informació a un ordinador a través d’una
connexió Ethernet.
“El sistema guarda una imatge digital que conté tots els elements gràfics del rotlle i
genera un arxiu MIDI, sense processar la informació sobre el tempo i la dinàmica de
les obres. D’aquesta manera, es preserva la variabilitat interpretativa, que és la
característica primordial dels rotlles transcrits. El suport sonor queda així absolutament
preservat, però la seva interpretació no es redueix a una actuació amb un instrument o
una acústica particulars, i l’arxiu pot ser editat posteriorment amb un software específic
per tal de donar-li el resultat interpretatiu que convingui”, explica Alícia Fornés,
investigadora del CVC.
Tot i que el contingut interpretatiu no és gestionat pel sistema, sí que és digitalitzat i
emmagatzemat i enllestit per a una segona fase del projecte, on si es desitja cada
institució podria automatitzar la lectura d’aquesta informació, tan per a rotlles transcrits
com per a piano reproductor.
El principal avantatge d’aquest sistema és que permet triar entre una interessant
varietat de formats: des de la simple digitalització, que inclou la imatge digital del rotlle
i el seu arxiu MIDI, molt útil per a grans col·leccions, fins a un format més complet,
que pot implicar un estudi musicològic dels rotlles i fins i tot una reinterpretació
d’alguns dels seus paràmetres.
Aquesta és una possibilitat molt interessant en casos en els quals hi ha una evidència
d’edició posterior de les matrius originals i també en rotlles que van ser enregistrats
per grans pianistes, com va passar a Catalunya, i que contenen només la informació
sobre les notes i ritmes, però no les dinàmiques. Aquest és el cas dels Preludis I i II de
Frederic Mompou, de les dues peces inèdites de Manuel Blancafort que s’acaben de
descobrir i de la resta d’obres identificades ara.