a posar-li música per la noia que escolta. A part de la informació visual, hi ha la
informació escrita . El joc d’endevinar i imaginar que hi diu pot ser una nova via
d’aproximació al record del concert.
Si despleguem el programa ens apropem a una nova informació. En aquesta
segona part hi trobem elements més objectiu del concert. Hi ha les imatges en
fotografia dels músics i d’alguns dels instruments , així com els seus noms.
Aquest material ja l’heu tingut prèviament a l’escola i haver-lo treballat farà més
fàcil la seva interpretació. És la part que els pot ajudar més a trobar la relació
entre l’experiència i el programa de mà. Llegiu-lo conjuntament i recordeu la
coincidència entre el material que teníem a la classe i el del programa.
Els més grans podeu anar més enllà i,...perquè no preparar un programa de mà
amb fotos i paraules , un dia que aneu a fer un concert a la classe del costat?
És interessant veure quines són les cares i la situació dels músics, i conversar
sobre diferents aspectes com si hi ha homes i dones, sobre quants n’hi ha,
sobre els noms, sobre si tocaven o no tots alhora, sobre els noms, sobre les
seves preferències,....
En la part final del programa arribem al cor del concert, on el protagonista és la
música. En aquest apart trobem representat el terra de la sala, amb els quatre
espais que hi ha marcats on seu el públic. Podem parlar de quantes persones
hi ha i si coincideix amb la nostra experiència. Si va ser difícil escoltar, si
estàvem sols, on són els músics,... i podem jugar a trobar la música. Deixem
però que els infants facin aproximacions personals. Els referents que s’han
utilitzat són les il·lustracions que hi ha en el llibre CD. És probable que durant la
preparació al concert els infants només hagin treballat algunes obres de les
aniran a sentir i potser no totes amb els referents del llibre.
Així doncs , no podem esperar que les nenes i els nens reconeguin a primer
cop d’ull que es tracta d’una descripció del concert. Per entendre-ho necessiten
tenir adquirits conceptes com la seqüència, la identificació d’una música amb
un nom o imatge no real, les parts d’un tot ,... que sovint queden lluny de les
possibilitats dels infants més petits. Però ben segur que poden entendre el
context, la quantitat de músiques, reconèixer les imatges treballades i sobretot
l’actitud de l’espectador. Si no ho heu fet abans, aquest serà un bon moment
per a posar a l’abast dels infants el llibre i adonar-se del que coneixien i del que
no.
Amb els més grans es podria personalitzar el programa tot fent-ne un mural
col·lectiu, amb les expressions plàstiques que hagin fet els infants durant la
preparació o després del concert, i contrastar-lo amb el que tenim entre mans
pel muntatge o per les il·lustracions.
10. Bibliografia i enllaços a pàgines web
10.1 Bibliografia
● CANDÉ, ROLAND DE, Diccionari de la música, Barcelona: Ed. 62, 1980.
46