PERCUSSIONS | Page 43

● Música vocal: Tehillim (voices and amplified chamber ensemble, 1981) and The Desert Music (, 1982-1984) ● Obres per a cambra: Piano Phase (2 pianos o marimbas, 1967), , Drumming (percussions i grup de cambra, 1971), Music for Mallet( Instruments, veus i orgue electrònic (1973), ● Obres amb multimèdia: The Cave ( 1993) ● Altres obres: Clapping Music (4 mans, no piano, 1972) i el llibre Writings About Music (1974) R.Ruiz (Santiago de Cuba 1885 – La Habana 1983) Època: Musica trobadoresca cubana S .XX Comentari: Músic cubà que va desenvolupar la seva activitat musical al voltant de la cançó trobadoresca cubana. L’any 1917 va escriure el seu himne obrer "Redención", que es considera el primer d’aquest tipus composat a Llatinoamèrica. Està considerat entre els més grans exponents de la cançó trobadoresca cubana amb Sindo Garay, Alberto Villaró i Manuel Corona. Va ser professor de guitarra i va escriure un mètode de guitarra. Durant las activitats del Forum de la Trova, en 1967, va ser el seu president. Composicions: Destaquen entre les seves obres "Rosina y Virginia" ( coneguda també com a "Dos lindas rosas"),"Terina", "Falso juramento", "Presagio Triste" "Confesión", "Cuba “,"Junto a un Cañaveral"(guajira),"La chaúcha"(son) i "Se va el Dulcerito" (pregón) Manuel Saumell (La Habana 1817 - la Habana 1870) Època: S XIX Nacionalisme Cubà Comentari: Pianista cubà i notable compositor és considerat el precursor del nacionalisme cubà. De procedència humil va estudiar de manera autodidacta fins que ja de gran, va ser deixeble de Juan Federico Edelmann de piano i de Mauricio Pyke d’harmonia, contrapunt, fuga i instrumentació. Va ser membre de diferents societats culturals, la qual cosa evidencia el seu interès en assimilar coneixements o tendències que, posteriorment, recolliria en les seves obres i en algunes crítiques especialitzades que realitzava en publicacions periòdiques de l’època sota el pseudònim de El timbalero. Va treballar en la creació d’una òpera nacional amb un llibret on l’acció es desenvolupava a Cuba i on es reflectien elements de la cultura popular, projecte sense precedents a Llatinoamèrica que es va frustrar per raons sentimentals. 42