Diners sí, però per a això no... Andorra és ben conegut arreu del món per ser un país ric i estable econòmicament, i no és cap secret que la major par t dels ingressos anuals d’ Andorra ve del turisme, especialment el turisme d ' hivern. Doncs, per què no es fan servir aquests ingressos per millorar l’ estat espor tiu d’ Andorra? El Comitè Olímpic Andorrà( COA) no inver teix directament en instal · lacions espor tives, la qual cosa presenta un repte per als atletes andorrans, ja que moltes de les pistes de les estacions més grans del país estan dissenyades per als turistes, no per a l’ entrenament d’ atletes d’ elit. Andorra té un entorn ideal per esquiar-hi de vacances, però per a l’ èxit internacional cal inversió en instal · lacions específiques del nivell més alt- evidentment només tenir muntanyes a prop no basta. Malgrat aquesta manca d ' inversió en instal · lacions per par t del COA, sí que existeix la inversió en els atletes andorrans, però s’ ha de dir que no és gaire. El COA proveeix típicament sis beques per als seus atletes joves( els que tenen més de 18 anys) que tenen aspiracions als Jocs d ' Hivern. Amb uns ingressos anuals superiors als 4. 000 milions de dòlars, i un PIB per càpita d’ aproximadament 50. 000 dòlars anuals, cosa que indica que és un país ric, el govern d’ Andorra podria començar a inver tir més diners en els seus espor ts d ' hivern, tant en els mateixos atletes com en les instal · lacions de formació, per finalment guanyar aquella medalla tan esperada. Fa falta la pressió de selecció a Andorra Els atletes andorrans tenen la pressió de representar tota una nació en les actuacions de tan poca gent, però aquesta pressió no és la mateixa pressió que generen els herois d’ espor ts d ' hivern de països com Àustria i Suïssa; la pressió d’ un procés de selecció brutal que promou la millora constant que cal per arribar al cim. En països així, els atletes joves competeixen freqüentment en els circuits d’ esquí. A Andorra, no existeix aquest nivell de competició, parcialment perquè no hi ha prou atletes, i això vol dir que l’ automotivació ho és tot per als atletes andorrans. Tanmateix, es veu clarament que Andorra no entén l’ esquí com una obsessió per l’ èxit, les medalles i la dominació nacional, sinó com un model econòmic que apor ta estabilitat econòmica, i s’ enfoca més a construir pistes perfectes per a les vacances dels turistes en lloc de l’ entrenament dels seus mateixos atletes. Basar-se en aquest model que por ta ingressos sense cap dominació espor tiva és una elecció- no ha de seguir necessàriament
així. Toca triar – seguir així o fer la història
Potser Andorra no fracassa als Jocs Olímpics d ' Hivern; potser simplement no juga al mateix joc. L’ èxit espor tiu no ha estat mai la seva prioritat principal. Però s’ ha de demanar, doncs, si finalment arriba l’ hora que Andorra deixi d’ enfocar-se tant en el turisme i realment es dediqui a por tar cap a casa per la primera vegada una d’ aquestes medalles brillants que posaria Andorra al mapa com una nació competitiva dels espor ts d ' hivern. Fer-ho implicaria costos, sacrificis i un canvi de mentalitat. Però també podria significar escriure un nou capítol en la història espor tiva del país.
lucas wood
36