Autor i Obra
Explicació breu de la peça i la dansa
W. Amadeus Mozart:
Simfonia núm. 38 en Re major, KV 504,
“Praga”, 1r moviment, Adagio- Allegro.
Fragment
Són els 16 primers compassos del primer moviment de la simfonia.
Aquest Adagio té una intensitat i força inicials molt potents, a la
vegada que una melodiosa tendresa, fet que li atorguen un remarcat
contrast.
Al final d’aquesta obra les dues ballarines, contagiades i enriquides
amb els seus propis moviments, s’aproparan i s’agafaran de les
mans. La seva unió progressarà així fins el final del concert.
Els infogrames presents a la pantalla de fons també es fusionen i
s’uneixen.
Gustav Mahler:
Simfonia núm. 1. en Re major, “Tità”,
3r moviment. Fragment
L’inici de la simfonia ens sorprèn amb el tema musical de la
coneguda cançó francesa Frère Jacques. Aquest tema serveix de
base per a fer un cànon amb tots els instruments de l’orquestra.
Les ballarines passen al davant de l’escenari, s’apropen als músics i
a l’orquestra.
Edvard Grieg:
Dansa noruega núm. 2. Op. 35
Melodia d’aire popular estructurada en tres parta: A – B – A.
El tema inicial és delicat i està interpretat a diferents tessitures i amb
diferents famílies d’instruments de l’orquestra.
Edgar Varese:
Intégrales
Fragment inicial de la composició, pensada íntegrament per a
conjunt d’instruments de percussió. Té una força rítmica i un contrast
tímbric que la fa destacar en relació a les altres peces del concert.
W. Amadeus Mozart:
Simfonia núm. 38 en Re major, KV 504,
“Praga”, 1r moviment, Adagio- Allegro.
Fragment
Correspon al final del primer moviment de la simfonia que hem
escoltat anteriorment. El caràcter ha canviat a Allegro.
Ja no recordem que cadascuna de les ballarines tenia una manera
individual de fer. Ara els seus moviments són conjuntats, suaus, de
cos a cos, harmònics...; omplen tot l’espai, s’amaguen i juguen entre
l’orquestra.
Ricard Lamote de Grignon i Ribas:
Del galant caçador
És el quart moviment d’una serena i breu composició orquestral:
Quatre petites pastorals.
Està dedicada a la trompa.
Edvard Grieg:
Peer Gynt. Suite núm. 1, op. 46
A la casa del rei de la muntanya
El tema d’aquest quart moviment de la suite, és descriptiu. És un clar
exemple d’accelerando i crescendo orquestral.
Amb aquest fragment el públic participarà d’una forma natural i
activa de la música i el moviment, imitant els gests de les dues
ballarines.
Antonín Dvorák:
Dansa eslava núm. 8, Furiant
És una dansa ràpida, enèrgica i rítmica que evoca un estil de música
folklòrica. Tota l’orquestra presenta amb fúria i decisió el tema
principal que immediatament es repeteix.
Té una estructura ternària: A – B – A
Franz Joseph Haydn:
Simfonia dels adéus, núm. 45
Aquesta simfonia té una d’aquelles bromes que ens té acostumats el
compositor, i a la vegada ens sorprenen. Un cop tota l’orquestra
exposa el tema, a cada variació, alguns músics deixen de tocar, fins
al punt que sols en queden dos...
Desitgem que totes aquestes obres i les propostes que tot seguit segueixen, siguin el vostre gust;
que la música d’Orquestra’t ajudi a xics i grans a escoltar, a buscar camins per participar, sentir
curiositat per descobrir, a sentir necessitat de ballar, comprendre i gaudir.
Dossier pedagògic Orquestra’t
6