ORQUESTRA'T | Page 6

Autor i Obra Explicació breu de la peça i la dansa W. Amadeus Mozart: Simfonia núm. 38 en Re major, KV 504, “Praga”, 1r moviment, Adagio- Allegro. Fragment Són els 16 primers compassos del primer moviment de la simfonia. Aquest Adagio té una intensitat i força inicials molt potents, a la vegada que una melodiosa tendresa, fet que li atorguen un remarcat contrast. Al final d’aquesta obra les dues ballarines, contagiades i enriquides amb els seus propis moviments, s’aproparan i s’agafaran de les mans. La seva unió progressarà així fins el final del concert. Els infogrames presents a la pantalla de fons també es fusionen i s’uneixen. Gustav Mahler: Simfonia núm. 1. en Re major, “Tità”, 3r moviment. Fragment L’inici de la simfonia ens sorprèn amb el tema musical de la coneguda cançó francesa Frère Jacques. Aquest tema serveix de base per a fer un cànon amb tots els instruments de l’orquestra. Les ballarines passen al davant de l’escenari, s’apropen als músics i a l’orquestra. Edvard Grieg: Dansa noruega núm. 2. Op. 35 Melodia d’aire popular estructurada en tres parta: A – B – A. El tema inicial és delicat i està interpretat a diferents tessitures i amb diferents famílies d’instruments de l’orquestra. Edgar Varese: Intégrales Fragment inicial de la composició, pensada íntegrament per a conjunt d’instruments de percussió. Té una força rítmica i un contrast tímbric que la fa destacar en relació a les altres peces del concert. W. Amadeus Mozart: Simfonia núm. 38 en Re major, KV 504, “Praga”, 1r moviment, Adagio- Allegro. Fragment Correspon al final del primer moviment de la simfonia que hem escoltat anteriorment. El caràcter ha canviat a Allegro. Ja no recordem que cadascuna de les ballarines tenia una manera individual de fer. Ara els seus moviments són conjuntats, suaus, de cos a cos, harmònics...; omplen tot l’espai, s’amaguen i juguen entre l’orquestra. Ricard Lamote de Grignon i Ribas: Del galant caçador És el quart moviment d’una serena i breu composició orquestral: Quatre petites pastorals. Està dedicada a la trompa. Edvard Grieg: Peer Gynt. Suite núm. 1, op. 46 A la casa del rei de la muntanya El tema d’aquest quart moviment de la suite, és descriptiu. És un clar exemple d’accelerando i crescendo orquestral. Amb aquest fragment el públic participarà d’una forma natural i activa de la música i el moviment, imitant els gests de les dues ballarines. Antonín Dvorák: Dansa eslava núm. 8, Furiant És una dansa ràpida, enèrgica i rítmica que evoca un estil de música folklòrica. Tota l’orquestra presenta amb fúria i decisió el tema principal que immediatament es repeteix. Té una estructura ternària: A – B – A Franz Joseph Haydn: Simfonia dels adéus, núm. 45 Aquesta simfonia té una d’aquelles bromes que ens té acostumats el compositor, i a la vegada ens sorprenen. Un cop tota l’orquestra exposa el tema, a cada variació, alguns músics deixen de tocar, fins al punt que sols en queden dos... Desitgem que totes aquestes obres i les propostes que tot seguit segueixen, siguin el vostre gust; que la música d’Orquestra’t ajudi a xics i grans a escoltar, a buscar camins per participar, sentir curiositat per descobrir, a sentir necessitat de ballar, comprendre i gaudir. Dossier pedagògic Orquestra’t 6