-
El moviment dels arcs dels instruments de corda pugen i baixen a l’hora. És casualitat?
Els arcs són indicacions que es posen a la partitura, per exemple després d’un pizzicato,
per indicar de quina forma ha de tornar l’arc damunt del violí. Depenent de la posició de
l’arc, com en d’altres qüestions artístiques, hi ha moltes diferències d’opinió i
d’interpretació.
Amb unes setmanes d’antelació als assajos, el responsable de documentació musical dóna
les partitures al concertino, perquè hi col·loqui els arcs. Després es fan arribar als caps de
les seccions de corda que, dependent dels arcs del concertino, hi col·loquen els seus,
perquè quedin unificats. Acabada aquesta feina, el responsable de documentació musical
copia els arcs a les partitures de la resta de l’orquestra: el tutti.
-
El director/a de l’orquestra i el llenguatges del gest. La batuta ha existit sempre?
Des de la tarima, el director se serveix de la batuta, de gestos
amb les mans, de moviments corporals, d’expressions facials...
per poder crear una interpretació conjunta amb tots els músics
i així, comunicar al públic el caràcter de l’obra amb la major
intensitat i expressivitat.
El director indica: el tempo (ràpid o lent); el volum (fort i fluix);
els matisos (lligat, separat, suau, enèrgic, lleuger, pesant...);
els començaments i els finals.
La professió de director ve d’antic, quan es marcava el temps
amb e l peu. Posteriorment en les representacions d’òpera, el
director dirigia des del clavecí. Aviat es van comprovar els
inconvenients que això suposava i es van començ