ORQUESTRA'T | Page 52

En aquest esquema destaquem els instruments més rellevants que es fan sentir per damunt de l’orquestra: A A B A A Oboè Violins i flauta travessera Diàleg entre tota l’orquestra Oboè Violins i flauta travessera El fragment que escoltarem a Orquestra’t té una durada d’uns 2:50 minuts. Podem escoltar aquest fragment al YouTube en la versió de l’Orquestra Simfònica de Londres. Director: Per Dreier. Hi podem veure una imatge fixa del compositor. Va del minut 6:49’ al 9:12. http://www.youtube.com/watch?v=QmIsO1i5Hds&feature=related També presentem una interpretació en piano a quatre mans, que és la que originàriament va compondre Edvard Grieg. Intèrprets: Giorgia Tomass i Alessandro Stella http://www.youtube.com/watch?v=89bZ0qhJTH4 Peer Gynt Suite núm.1, op. 46 L’escriptor noruec Henrik Ibsen va escriure el drama Peer Gynt l’any 1867. És la història d’un jove camperol noruec, somniador i aventurer, no molt valent, que fuig del compromís i la responsabilitat, que es veu embolicat en una sèrie de curioses peripècies i que finalment és salvat per l’amor pur de Solveig. Edvard Greig, un jove compositor encara poc conegut, va escriure’n la música incidental (1875). La música incidental il·lustrava les peces de teatre. Les vetllades teatrals eren llargues i els costos per l’acompanyament musical eren menors del que ara ens podem imaginar, fet que permetia el sorgiment d’aquest tipus de composicions. La música era un element fonamental en les produccions teatrals; molts compositors han aportat el seu talent a aquesta especialitat. El text argumental de Peer Gynt era llarguíssim, de manera que Grieg va haver de compondre 23 números instrumentals i vocals. L’obra de teatre aviat va ser oblidada, però la música tenia possibilitats de perdurar, així que Grieg va seleccionar vuit moments musicals, els va arranjar per a orquestra simfònica i els va incloure en dues suites (Op. 46 i 55) de quatre moviments cada una. La Suite núm. 1 (Op. 46) té quatre moviments: El matí (segons el compositor: Imagino al sol trencant entre els núvols, en el primer forte). La mort d’Aase (una desolada queixa que expressa amb molta profunditat la tristesa de la mort de la mare). La dansa d’Anitra (ens porta a l’Àfrica en un Tempo de mazurka). Al palau del rei de la muntanya (és una marxa molt marcada i accentuada que acaba en una dansa d’autèntica bogeria). Té una durada total d’un 13 minuts Referències de la suite a wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Peer_Gynt_(suites) En aquest enllaç podeu veure / descarregar la partitura d’orquestra: http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/ac/IMSLP02017-Grieg__Peer_Gynt_Suite_No.1-4__Op.46-4__Full_Score_.pdf Peer Gynt és un personatge basat en contes populars de Noruega. Si es vol explicar la història a classe, cal fer-ne una adaptació. Després de la mort d’Aase, la mare Peer, aquest abandona el poble on va néixer i se’n va a córrer món. Rapta a Ingrid,