En aquest esquema destaquem els instruments més rellevants que es fan sentir per damunt de
l’orquestra:
A
A
B
A
A
Oboè
Violins i flauta
travessera
Diàleg entre
tota l’orquestra
Oboè
Violins i flauta
travessera
El fragment que escoltarem a Orquestra’t té una durada d’uns 2:50 minuts.
Podem escoltar aquest fragment al YouTube en la versió de l’Orquestra Simfònica de Londres.
Director: Per Dreier. Hi podem veure una imatge fixa del compositor. Va del minut 6:49’ al 9:12.
http://www.youtube.com/watch?v=QmIsO1i5Hds&feature=related
També presentem una interpretació en piano a quatre mans, que és la que originàriament va
compondre Edvard Grieg. Intèrprets: Giorgia Tomass i Alessandro Stella
http://www.youtube.com/watch?v=89bZ0qhJTH4
Peer Gynt Suite núm.1, op. 46
L’escriptor noruec Henrik Ibsen va escriure el drama Peer Gynt l’any 1867. És la història d’un jove
camperol noruec, somniador i aventurer, no molt valent, que fuig del compromís i la
responsabilitat, que es veu embolicat en una sèrie de curioses peripècies i que finalment és salvat
per l’amor pur de Solveig.
Edvard Greig, un jove compositor encara poc conegut, va escriure’n la música incidental (1875).
La música incidental il·lustrava les peces de teatre. Les vetllades teatrals eren llargues i els costos
per l’acompanyament musical eren menors del que ara ens podem imaginar, fet que permetia el
sorgiment d’aquest tipus de composicions. La música era un element fonamental en les
produccions teatrals; molts compositors han aportat el seu talent a aquesta especialitat.
El text argumental de Peer Gynt era llarguíssim, de manera que Grieg va haver de compondre 23
números instrumentals i vocals. L’obra de teatre aviat va ser oblidada, però la música tenia
possibilitats de perdurar, així que Grieg va seleccionar vuit moments musicals, els va arranjar per
a orquestra simfònica i els va incloure en dues suites (Op. 46 i 55) de quatre moviments cada una.
La Suite núm. 1 (Op. 46) té quatre moviments: El matí (segons el compositor: Imagino al sol
trencant entre els núvols, en el primer forte). La mort d’Aase (una desolada queixa que expressa
amb molta profunditat la tristesa de la mort de la mare). La dansa d’Anitra (ens porta a l’Àfrica en
un Tempo de mazurka). Al palau del rei de la muntanya (és una marxa molt marcada i accentuada
que acaba en una dansa d’autèntica bogeria). Té una durada total d’un 13 minuts
Referències de la suite a wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Peer_Gynt_(suites)
En aquest enllaç podeu veure / descarregar la partitura d’orquestra:
http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/ac/IMSLP02017-Grieg__Peer_Gynt_Suite_No.1-4__Op.46-4__Full_Score_.pdf
Peer Gynt és un personatge basat en contes populars de Noruega. Si es vol explicar la història a
classe, cal fer-ne una adaptació.
Després de la mort d’Aase, la mare Peer, aquest abandona el poble on va néixer i se’n va a
córrer món. Rapta a Ingrid,