Antonín Dvorák (Nelahozeves, Bohèmia, 1841–Praga 1904) Serenata en Mi major per a
corda, op. 22. Tempo di valse i Dansa eslava núm. 8, en sol menor, op. 46,
Furiant (fragments)
Biografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dvorak
Fill i nét de carnissers d’un petit poble de Bohèmia, a uns 70 quilòmetres al nord de Praga. La
família Dvorák va treballar molt per donar al seu fill gran Antonín els estudis musicals pels que
mostrava talent. Fins els trenta-dos anys va treballar com a viola a l’orquestra del Teatre Nacional
de Praga. Després va canviar aquesta feina per poder dedicar més temps a la composició.
A inicis dels anys 1880 podem dir que la seva música era interpretada a casi tot Europa i els
Estats Units. El que atorga un especial carisma a Dvorák és que malgrat els reconeixements
socials i musicals rebuts durant tota la seva vida, va seguir sent un home de família, modest,
sense pretensions; com ell mateix es definia: un senzill músic txec.
Moltes de les seves obres mostren la influència del folklore del seu país, ja sigui pels ritmes o per
les formes melòdiques; potser l'exemple més clar són els dos reculls de danses eslaves: Danses
eslaves, op. 46 (1878) i op. 72 (1886).
Serenata en Mi major per a corda, op. 22
Fou estrenada a Praga el 10 desembre de 1876. És com una suite escrita en cinc moviments,
presentant una successió de temes impregnats d’inspiració. Passa sovint amb Dvorák que les
seves melodies, una vegada les has escoltades, es fan difícil treure-te-les del cap!
Fragment inicial de la serenata per a corda en versió piano
Dossier pedagògic Orquestra’t
44