Us proposem escoltar diferents músiques d’Orquestra’t. Cada alumne, en un full de paper i
amb uns llapis de colors, procurarà imprimir / dibuixar el seu nom i cognoms amb l’expressió,
ritme i caràcter que la música l’inspiri.
El resultat, segons les músiques escollides, serà un traç del propi nom més rodó i ondulat,
(potser en escoltar les músiques de Lamote de Grignon, Dvorák, Mozart...), o un traç més
punxegut i trencat (potser escoltant les obres de Varese, Bizet...). Ben segur poden sorgir
traços enriquits amb qualitats i característiques mixtes, perquè la riquesa de la música i la
varietat artística de l’alumnat ho possibilitaran.
7. Escoltar la música i trobar elements que l’organitzen
La motivació envers l’escolta musical pot partir de moltes i variades direccions: cançó,
moviment, conte, dansa, repte d’observació auditiva, coneixement d’un detall històric,
descoberta dels instruments que interpreten un motiu conegut, un acompanyament rítmic –
melòdic, lectura musical, instrumentació superposada d’instruments Orff... i la comprensió dels
elements que configuren l’obra, allò que coneixem per la captació de la forma musical.
La captació de les formes musicals per part de l’alumnat suposa una acció intel·lectual
complexa: cal el reconeixement memorístic que el situï dins el devenir del discurs musical,
necessita d’una concentració i atenció mentals aconduïdes pel docent. Aquest treball ha de ser
tractat des de totes les edats; amb l’alumnat més petit haurà pot ser guiat amb imatges,
accions, moviments... que el portaran progressivament a la comprensió intel·lectual de la forma
musical.
En el concert Orquestra’t hi ha fragments musicals que contenen estructures clares: variació,
cànon, repetició i estructura ternària (ABA)
Per ordre d’interpretació durant el concert proposem ajudeu a entendre la forma musical
d’algunes aquestes obres:
7.1 L’Arlésienne. Suite núm. 1 Preludi de Georges Bizet
Tema inicial:
la família de corda
fregada exposa el
tema de forma
enèrgica.
1a Variació:
escoltem la melodia
interpretada pel
clarinet;
l’acompanyen
delicadament altres
instruments de vent
fusta.
2a variació:
tota la família del
vent fusta recupera
l’energia i la marxa
del tema principal;
els acompanyen les
cordes, a manera
tremolo animat. Hi
destaca la caixa
redoblant.
3a variació:
els violoncels,
interpreten el tema
amb molta
elegància,
transportant-la a la
tonalitat major; els
acompanyen les
trompes i els fagots
-fent marcats
tresets-.
4a variació:
tota l’orquestra
recupera el tema
amb energia;
prenen
protagonisme la
caixa, marcant
decididament el
tempo, i els
instruments de vent
metall.
La cançó popular, coneguda per l’alumnat (presentada en la proposta didàctica nú K