Us aportem una segona versió de la mateixa Simfonia núm.38, “Praga”; també està tallada en dos
gravacions diferents:
-
L’Orquestra Filharmònica Txeca, amb seu a Praga. Direcció: Manfred Honeck. El primer
fragment de l’Adagio, va de l’inici fins el minut 1:43’
http://www.youtube.com/watch?v=Rk5bXt4S4Jk
-
L’Orquestra Filharmònica Txeca, amb seu a Praga. Direcció: Manfred Honeck. El segon
fragment està extret de la mateixa gravació en un segon trak (2/4); és el final del primer
moviment, l’Allegro, s’inicia al minut 5:30’ fins al 7:11’
http://www.youtube.com/watch?v=W_kANcOp8Us
En el CD –llibre Ma, me, mi... Mozart, publicat per l’Auditori, podreu escoltar
més obres d’aquest compositor, interpretades amb noves textures i amb
instruments de cada família: vent fusta, vent metall, corda, percussió i la veu.
Gustav Mahler (Kaliste, Bohèmia, 1860 – Viena 1911) Simfonia núm. 1 en Re major, “Tità”,
3r moviment (fragment)
Biografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gustav_Mahler
Va començar la carrera musical fent de director de cors d’opereta en teatres de ciutats petites. La
seva capacitat musical, progressivament reconeguda, l’ajudà a obtenir la direcció artística de la
prestigiosa Òpera de Viena (1897). La major part de la seva vida passava nou mesos de cada any
en el teatre d’òpera o en les sales de concerts, limitant-se a compondre durant les vacances
d’estiu.
Mahler mai va escriure una òpera pròpia. Com a compositor va tenir dues fonts d’inspiració: la
simfonia i la poesia alemanya. Va compondre 10 simfonies utilitzant enormes efectius orquestrals.
Va obtenir més reconeixement com a director d’orquestra, que com a
compositor, degut a la incomprensió del públic davant les seves llargues
i denses obres simfòniques.
Mahler va adquirir una reputació de director perfeccionista; era conegut
pel seu control i puny de ferro sobre l’orquestra. Sembla que els seus
moviments en dirigir eren molt exagerats, cridaven l’atenció del públic i
dels músics de la ciutat de Viena; tenia una gran mobilitat i dirigia sovint
assegut. La seva gesticulació fou objecte de nombroses caricatures que
van sortir publicades als mitjans de comunicació de la seva època.
Amb el pas dels anys es va mostrar més calmat sense perdre la
intensitat en l’expressió.
Dossier pedagògic Orquestra’t
48