OBC: Rendering - Page 4

COMENTARI per Joan Arnau Pàmies

Rendering , de Luciano Berio ( 1925-2003 ), és un exercici d ’ imaginació i memòria històriques . No és en absolut un intent d ’ acabar l ’ obra d ’ un altre compositor segons l ’ estil original ( d ’ aquí queden lluny els Mozart / Süssmayr o Bartók / Serly ); tampoc no és un arranjament o una versió d ’ una peça existent . A Rendering , Berio utilitza els esbossos de la Desena simfonia – l ’ altra ‘ inacabada ’– del compositor romàntic primerenc Franz Schubert ( 1797-1828 ) per tal de teixir un diàleg entre el seu propi passat i el present . La partitura , en Re , fins i tot inclou fragments manuscrits originals de Schubert , a partir dels quals Berio desenvolupa el seu discurs . Berio orquestra Schubert , però també l ’ emplena amb material original en aquelles seccions que l ’ austríac va deixar buides . Aquest nou contingut explora harmonies , textures i timbres que suggereixen un Schubert diferent , una història-ficció , potser d ’ un univers paral · lel . L ’ exemple més evident és la utilització de la celesta , un instrument que no es va inventar fins a la segona meitat del segle XIX i que , per tant , Schubert mai no hauria pogut afegir a la seva paleta tímbrica . L ’ obra és un treball d ’ una originalitat colossal i segueix la trajectòria estètica de Sinfonia ( 1969 ), peça reconeguda en bona mesura per la gran quantitat de cites d ’ obres de música clàssica europea que Berio fa servir per tal d ’ estructurar el tercer moviment .
Dues obres acompanyen Rendering en el programa d ’ avui . La primera és l ’ estrena mundial de La Donna , de Cassandra Miller . Nascuda el 1976 al Canadà i actualment resident al Regne Unit , Miller s ’ ha fet un lloc a l ’ escena internacional de la composició a través del seu particular revisionisme històric , farcit d ’ elements de músiques del passat . Miller utilitza aquests topoi per crear una estètica immersa en la nostàlgia , la sàtira , la crítica i la recerca de formes d ’ expressió sorprenents . La seva obra no és en cap moment un exemple d ’ habituals propostes ahistòriques , com ho podrien ser les de centenars de compositors neoromàntics de l ’ Amèrica del Nord , sinó que procura utilitzar elements específics d ’ altres músiques des de la perspectiva de l ’ art trobat ( found object ) i les seves transformacions posteriors . D ’ aquesta manera , peces com Bel canto ( 2010 ) o About Bach ( 2015 ) parteixen , respectivament , del particular vibrato de la veu de Maria Callas i d ’ un fragment de la Partita n . 2 per a violí de Johann Sebastian Bach , per tal de construir i desenvolupar elements formals propis . Miller modifica , tergiversa i desconstrueix el passat per imaginar un futur allunyat de simples reiteracions d ’ estereotips i models caducs . En aquest sentit , la seva música té un vincle directe amb el Berio de Rendering i Sinfonia . Actualment , Miller és professora de composició a la Guildhall School of Music and Drama de Londres , després d ’ haver cursat un doctorat amb el compositor experimental Bryn Harrison a la Universitat de Huddersfield .