OBC: Metamorfosis - Page 5

el plany i el dolor : la figura del descens – o catàbasi – melòdic , alternat amb breus moments de resplendor . Strauss recorre a Beethoven manllevant dues citacions a tall d ’ epitafi sonor : el “ motiu del destí ” de la Cinquena simfonia i la marxa fúnebre de l ’“ Eroica ”. L ’ obra va ser encarregada i estrenada per Paul Sacher i el Collegium Musicum Zürich , el 1946 .
L ’ hivern dels anys 1785-1786 va ser el testimoni de la quarta temporada en què Wolfgang Amadeus Mozart es va establir a Viena com a compositor independent . Durant l ’ escriptura de l ’ òpera còmica Les noces de Fígaro , l ’ autor va compondre diverses obres , una de les quals és el concert que avui ens ocupa , i que va ser estrenat tot just tres setmanes abans que l ’ òpera .
A finals del segle XVIII , hi havia només dues possibilitats de participar en concerts en l ’ esfera pública vienesa , deixant de banda les actuacions privades per a la noblesa i l ’ aristocràcia o a instàncies de l ’ Església . Una d ’ elles , i que és el germen de les temporades de concerts actuals , era la realització de concerts per subscripció , liderada a Viena per la Tonkünstler-Societät . L ’ altra consistia en la realització de Benefizkonzerte o concerts a benefici dels seus promotors , normalment músics o empresaris que assumien l ’ organització , el lloguer de la sala i la contractació d ’ orquestres i solistes al seu risc i ventura . Mozart va organitzar alguns d ’ aquests Benefizkonzerte a Viena durant la Quaresma a partir del 1783 , ja que era un període de l ’ any en què les representacions d ’ òpera no estaven permeses i calia garantir , doncs , altres mitjans de subsistència . És en el marc d ’ un d ’ aquests concerts al Burgtheater vienès que Mozart va presentar al públic el Concert per a piano n . 24 , amb el mateix compositor al piano .
El concert destaca dins del catàleg de l ’ autor perquè és un dels dos únics escrits en tonalitat menor , fet que li atorga una intensitat tràgica inaudita . És significatiu també l ’ efectiu instrumental al qual recorre : es tracta d ’ una de les plantilles orquestrals més completes emprades per l ’ autor , amb una secció de vent de grans dimensions . L ’ empremta d ’ aquest concert en les generacions posteriors ha estat significativa : Beethoven era un fervent defensor de l ’ obra , així com Johannes Brahms i Richard Strauss , que en van arribar a escriure la seva pròpia cadència .