L'estudi ha possibilitat la identificació d'un primer gen les mutacions, molt probablement -la possibilitat és superior al 90%-, es troben implicades en la síndrome, i d'altres tres gens candidats les variants també semblen -probabilitat propera a un 70%- contribuir a la seva aparició. Un descobriment que, com destaquen els mateixos autors, pot ser traslladat a la pràctica clínica.
Com refereix Jeremy Willsey, «aquest coneixement té implicacions clíniques i pot facilitar el desenvolupament de tractaments: si aquestes variants incrementen significativament el risc que un nen desenvolupi la síndrome de Tourette, podem esperar que el coneixement d'aquests canvis pugui obrir la porta al desenvolupament de teràpies molt efectives per al trastorn ».