No Oblidem Gener 2018 - Page 3

GENOCIDI El mot “genocidi” és un terme molt específic que es refereix a delictes violents comesos contra un grup amb la intenció de destruir la seva existència. Va ser definit per l’advocat polonès d’origen jueu Raphael Lemkin (1900-1959) l’any 1944. Refugiat als Estats Units, Lemkin va descriure les polítiques nazis d’assassinat massiu i sistemàtic, inclosa la destrucció dels jueus europeus. Aquestes polítiques es basaven principal- ment en discriminacions coercitives i en la violació dels drets humans. Van incloure l’esterilització forçosa i l’assassinat institucional de persones considerades “inferiors” per la seva condició racial, ètnica, religiosa, de salut mental o física, i d’opció sexual i política. El 8 d’agost de 1945, la Carta de Londres estableix l’Estatut del Tribunal de Nuremberg que jutjarà els crims del nazisme. El 1946 , l’Assemblea General de les Nacions Unides proclama la resolució 96 (I) sobre el crim de genocidi. El 9 de desembre de 1948 es materialitza la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, que recull part de la definició de Lemkin i estableix el genocidi com a delicte internacional, que les nacions signants “es comprometen a prevenir i cas- tigar”. La convenció entra en vigor el 12 de gener de 1951. Fonts consultades: Holocaust Encyclopedia, United States Holocaust Memorial Museum (USHMM); “After the Holocaust. Survivors and refugees 1944-1947” (exhibition), Memo- rial de la Shoah; “Preguntas frecuentes sobre el Holocausto, Yad-Vashem; Cens dels deportats espanyols als camps nazis, Generalitat de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra. Agraïments a Josep Calvet (Universitat de Lleida) i a Johannes Ibel (KZ-Gedenkstätte Flossenbürg) Imat- ges: A la portada, les vies de tren de l’accés a Auschwitz-Birkenat (Ron Porter). A l’infografia interior: 1.Fulletó nazi del 1936 amb marques de color per identificar presoners/es als camps (Bundesarchiv, Bild 146-1993-051-07 / CC-BY-SA 3.0); 2.Insígnia groga o “Judenstern”. Part de l’exposició al Museu Jueu de Westfàlia, Dorsten, Alemanya (Daniel Ulrich); 3.Fotomun- tatge amb retrats d’algunes de les 200 dones republicanes deportades a Ravensbrück (Amical de Ravensbrück); 4.Nens sortint d’un barracó durant l’alliberament d’Auschwitz (USHMM); 5.5.Cerimònia commemorativa Estocolm amb supervivents de l’Holocaust, 27/01/2013 (Frankie Fouganthin). Mapa: Adaptació sobre la base “Major Nazi camps in Europe, 1944”, de l’USHMM (Carles Mestre). Contraportada: Grafisme sobre personatges de “Maus”, d’Art Spiegelman, estudi per al mural participatiu (Roc Blackblock)