LES IMATGES, PARLEN? POESIA VISUAL.
Aquest any hem volgut dedicar el monogràfic a la poesia visual, perquè aquesta forma poètica té un gran potencial per activar pràctiques de lectura i escriptura crítiques i creatives. És per aquest motiu que com a escola, hem decidit treballar i parar atenció, de manera conjunta, a la creació de poemes, posant especial èmfasi en poemes molt elaborats que combinessin l’art i la literatura, a fi de trobar formes de comunicació més globals i trencadores. Noves formes de comunicació que permetessin a l’alumnat entendre millor la realitat que ens envolta. Una realitat immersa en un procés de canvi constant que ens motiva, i ens permet sentir tot un grapat d’emocions i de sensacions, i el més important, atrevir-nos a transmetre-les.
La poesia visual esdevé doncs, en aquest context, un punt de trobada de l’escriptura i les arts visuals que contribueix a consolidar aquest llenguatge artístic i alhora plàstic de manera molt específica i personalitzada. I així és, com partint d’aquesta descoberta de la poesia visual i centrant-nos en la figura del gran poeta Brossa, ens vam marcar l’objectiu de fomentar l’interès per la literatura, la poesia i l’expressió escrita.
I és que, el cas és que un dia d’hivern ara ja fa cent anys, va néixer Joan Brossa i ja des de ben petit va descobrir que li agradava molt disfressar-se i que sentia fascinació pel teatre. I fou en aquest context, i acompanyat per una inseparable capsa de màgia, que aquest polifacètic artista va descobrir que volia ser un poeta, però un poeta diferent: volia ser un mag de les lletres i les paraules.
I així, a poc a poc, tant l’alumnat com les mestres ens vam adonar que aquest corrent artístic que és la poesia visual esdevé únic i especial, i molt influenciat per la figura de l’indiscutible Joan Brossa. I entre truc de màgia i poema, vam anar descobrint com era Joan Brossa i què era la poesia visual.
4