CAL APRENDRE
27
Hem viscut una situació que esdevindrà històrica. Com escola cada comunitat tenia situacions diferents segons les edats i possibilitats de l’alumnat i això ha comportat diferències a l’hora d’organitzar-nos que tenen molt a veure en l’adaptació necessària a les circumstàncies. Les competències digitals del nostre alumnat en cada cas determinen la nostra resposta. A més, la nostra prioritat sempre ha estat la inclusió, ja que no podíem dur a terme cap acció a la qual tot l’alumnat no tingués accés.
Ara, amb perspectiva, recordem amb sorpresa, que la setmana del tancament de les escoles alguns fèiem una jornada de portes obertes amb 50 o 60 persones en una aula ben petita. Recordem com uns dies abans a moltes classes vèiem el noticiari de l’infoK, on experts exposaven la situació demanant calma a tothom, comparant el covid-19 amb el virus de la grip i generant debats per mitigar l’alarmisme. Molts mestres, monitors, monitores, educadors i educadores procuràvem que les criatures no fessin broma amb frases sobre el coronavirus jugant a simular una pandèmia que després es va fer real. Poc pensàvem tots i totes el que estava per arribar i que aquelles pors tenien fonament. Vam tancar per dues setmanes i vam acabar fent un acabament de curs telemàtic, amb una reinvenció constant i accelerada davant la qual segur que vam cometre errors com no podia ser d'altra manera.
El que ara ens preocupa és pensar a la pèrdua de credibilitat davant del nostre alumnat! Ells i elles ens tenen confiança, nosaltres la teníem amb la ciència i en canvi, entre tots i totes, la situació ens ha deixat amb una fragilitat que haurem de recuperar. Algunes i alguns, hem tingut l’oportunitat de demanar disculpes al nostre alumnat, però com a societat, com a famílies i com escola, segur que hem pecat d’eurocentrisme, creient que a nosaltres el que passava a Àsia no ens arribaria.