BIBLIOGRAFIA
Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Barcelona. Octaedro.
Santos Guerra, M. A. (2003). Una flecha en la diana: la evaluación como aprendizaje. Madrid. Narcea
I la família? Quin paper hi juga? Un paper essencial. Primer cal valorar l’autoavaluació més que els qüestionaris, o les proves i les correccions dels docents. Creiem honestament que les famílies obtenen més informació amb una bona autoavaluació que amb un resultat numèric. No només més dades, com per exemple, com viu el seu fill o filla el procés d’aprenentatge, sinó també una informació més propera a la realitat. Després, cal respondre el full on demanem l’opinió. Algunes famílies responen a l’alumne i altres al docent. Les dues resulten efectives mentre fem al nen o nena coneixedors d’allò que s'ha escrit, i es pugui “ritualitzar” el retorn a l’escola per tal de donar-li valor. Potser no és el moment de queixar-se d’un aspecte concret, ja ho podem dir al/la mestre/a. Cal posar l’infant al centre una vegada més.
Preguntes al voltant de l’autoavaluació:
*És inclusiva? Sí, si té la intenció que sigui un retorn personalitzat a cadascú/na.
*També amb els grans? Sobretot amb els grans, ja que és quan recollim els fruits. Sembla mentida la capacitat de reflexió que poden fer si els escoltem, com s’arriben a conèixer ells mateixos. Segurament, per la quantitat de temps que porten treballant-la des de ben petits.
*A qui va dirigida? Al subjecte de canvi, és a dir, a l’infant. Els canvis han de ser intrínsecs, és a dir, han de sortir de dins. No podem aprendre per un premi, per agradar algú o per evitar un càstig.
*Quan autoavaluem? A final de cada trimestre i després d’aquelles activitats més significatives d’escola.
*Podria anar acompanyada d’una nota? Tindria sentit dir a una criatura que estàs content amb ell/a però que l’has de suspendre? És clar que fem valoracions de qüestionaris, però no podem caure en el resultadisme.
En definitiva, el que volem és avaluar formant, escoltant l’alumnat i donant-los un retorn el més personalitzat possible. Sabem que implica una feinada enorme pels docents implicats, però realment quan hi creiem, veiem com un nen o nena pot donar-te més informació de la que qualsevol qüestionari, prova, entrevista o exposició et pot donar. Hi creiem junts/es?
EQUIP DE MESTRES
25