I vam voler començar partint de la realitat més propera que viuen les criatures, per una cosa que fos molt coneguda pels infants i vam partir de les mateixes lletres dels seus noms.
Vam continuar buscant lletres i formes pel nostre voltant, per l'escola, pel carrer vam trobar moltes i moltes lletres amagades. Aleshores, cada classe va triar una lletra que fos important per elles i ells i vam començar el nostre procés creatiu.
I ja posats a treballar vam investigar i vam veure que la poesia visual és un tipus especial de poesia en què el text, les paraules, les oracions, perden importància i cedeixen el protagonisme a les imatges, les quals agafen un paper més rellevant, carregant-se de simbolisme per representar una idea, una actitud davant la vida, o simplement la nostra realitat. Per acabar atorgant vida a les mateixes lletres, tot decorant-les, estirant-les, invertint-les... Vam donar vida a les lletres i vam veure com el nostre fris de l'escala s’anava convertin en un abecedari màgic de lletres camuflades en la realitat més present.
També vam saber del valor de la posició, de les mides, del colors, a l’hora de fer-nos sentir unes sensacions, que mitjançant les imatges ens transmeten sentiments. Sens dubte, per totes i tots va ser un gran repte, i vam quedar admirades i admirats davant les obres d'artistes, com ara l’esmentat Joan Brossa, o d’altres com Miguel Barceló, Alberto Greco o Chema Madoz. Per al final acabar descobrint que, efectivament, les imatges sí que parlen per si soles, i que quan ho fan, ja no cal dir res més.
5