51 ANYS
AUTOAVALUANT-NOS
Un dels aspectes que generen més debat pedagògic, incertesa i alhora interès en educació és sens dubte, l’avaluació. A Catalunya tenim un referent com la Neus Sanmartí al que qualsevol escrit sobre com, qui i què avaluar que en parli ha de fer-ne referència explícita. El primer que cal entendre és que avaluar és diferent de qualificar. Els mestres, per què avaluem?: 1) Per recollir dades. 2) Analitzar-les i prendre judicis. 3) Prendre decisions. Aquestes decisions poden ser de dos tipus: regular dificultats i errors o valorar els resultats. Si pretenem regular els errors, l’avaluació pot ser formativa (el docent pren les decisions) o formadora (ho fa l’aprenent).
A l’escola Barrufet, sempre hem cregut imprescindible per l’autoavaluació per mirar de generar aspectes com la metareflexió dels mateixos alumnes i la implicació de tothom en el propi procés d’aprenentatge. Els actuals docents de l’escola ens beneficiem d’un aprenentatge/error/reflexió que ja fa més de 50 anys que perdura. És una avaluació diferent a la que molts de nosaltres vam rebre a les nostres escoles i sabem que és, sense cap mena de dubte, formadora. Apareix al projecte educatiu com un pilar i es relaciona directament amb altres aspectes com els tallers i les colònies, molt propis de la nostra escola.
Quan un docent nou arriba a l’escola li diem no pateixis que ja ho entendràs. Molt abans d’acabar el primer trimestre, fem una trobada d’explicació i reflexió sobre l’autoavaluació per aquests nous membres del claustre. Necessitem docents que creguin en l’autoavaluació, que respectin els complexos acords de cada comunitat i que també aportin els seus coneixements, inquietuds i dubtes a la reflexió pedagògica que fa 51 anys que perdura.
24