6.2. Gèneres i formes musicals
Ragtime
És una música composta essencialment per al piano, sense improvisació, que té
elements de la música romàntica del segle XIX, de les marxes (desfilades festives i
militars) i de la polca. Tot i que té moltes característiques del jazz, com la utilització
constant de síncopes i la utilització del model de “call and response”, no es considera
pròpiament jazz, precisament per aquesta falta d'improvisació. Tot i això, moltes de les
seves melodies han servit més tard per improvisar-hi jazz. El que té d'essencial és el
contrast entre una línia de baix de ritme simple i enèrgic (mà esquerra del pianista) i
una línia melòdica sincopada (mà dreta del pianista).
Jazz fusió
Des dels anys 40, el jazz ja havia incorporat elements de la música cubana. Durant els
60, apareixen intents de renovar el jazz amb elements d’altres llenguatges musicals,
principalment de la música brasilera, amb el ritme de la bossa nova, llatinoamericana i
el rock (jazz-rock). Aquesta tendència discutida p