on escriu la seva primera sardana: Enyorança. Després torna a Barcelona i decideix
escriure la seva obra lluny de l'ambient hostil de la ciutat. En aquest període compon La
santa espina, Els tres tambors, La nit de Reis, El comte Arnau i l'òpera Empòrium.
Més tard viatja de nou a l'Argentina. Finalment, Ignasi Iglésias, regidor de l'Ajuntament
de Barcelona, el crida i el nomena sotsdirector de l'Escola Municipal de Música, on
s'encarrega de la classe d'harmonia, contrapunt i composició. La santa espina és una
sardana que constitueix un himne patriòtic per als catalans. Va ser prohibida durant les
dictadures de Primo de Rivera i de Franco.
♫ Werner Pirchner – Optimissimo
Neix a Hallitirol (Àustria) el 1940 i mor el 2001. Músic de jazz. Realitza diversos
concerts en festivals internacionals i nacionals. Compon bandes sonores, per la qual
cosa el premien l’any 1976 al Festival Internacional de Curtmetratges. A partir de l’any
1981 es dedica a la composició clàssica i realitza una gran quantitat de música per a
metalls.
L’homme au marteau dans la poche està dividida en set moviments, un dels quals és
l’Optimissimo. Aquesta obra fou un encàrrec de Madame Line Sourbier-Pinter per
commemorar el 45 aniversari de l’Institut Francès d’Innsbruck. Es va estrenar el 15 de
juliol de 1991 als jardins d’aquesta institució.
♫ Fats Waller – Handful of keys
Thomas Wright Waller va néixer a Nova York el 21 de maig de 1904. Els seus pares,
Edward Waller i Adeline Locket, van aconseguir un bon nivell de vida un cop
s’instal·laren a Harlem on Edward exercí de pastor de l’església Abyssinian Baptist
Church i a on Adeline hi cantava i tocava l’orgue i el piano.
En un ambient tan religiós van tenir 12 fills, dels quals 6 van morir en plena infantesa.
El més petit dels germans supervivents va ser Thomas que als 5 anys ja tocava
l’harmònium. Poc després, el jove ja tocava l’orgue a l’església del seu pare i feia
concerts amb l’orquestra de l’escola com a pianista i organista. També va rebre classes
de violí i d’altres instruments, entusiasmant-se per la música i abandonant els altres
estudis als 14 anys.
Va fer diverses feines, però el què a ell li agradava fer era anar a un cinema prop de
casa seva, el Lincoln Theatre, on hi havia la pianista Maizie Mullins que el deixava
mirar i, a vegades, tocar. Maizie va emmalaltir i Thomas la va substituir i quan la
pianista va haver de deixar la feina la plaça vacant fou ocupada pel joveníssim Thomas,
que s’encarregà d’animar amb el piano les pel·lícules de cinema mut projectades al
Lincoln Theatre.
26