gran mestre en l'ús de la dissonància i del desenvolupament temàtic. El seu
modernisme és de tal factura que difícilment s’admetria de no existir els manuscrits del
s. XVII.
♫ Witold Lutoslawski -
Mini overture
És un dels compositors que cal destacar del segle XX. Va néixer a Varsòvia el 1913 i
ben aviat va mostrar un talent intel·lectual i musical prodigiós. Va acabar els estudis de
composició en una època difícil, des d’un punt de vista polític, per a Polònia. És a dir,
els seus plans per continuar estudiant a París es van estroncar per un període que va
incloure l’entrenament militar, l’empresonament per part dels alemanys i la fugida a
Varsòvia, ciutat on ell i un compatriota seu es guanyaven la vida tocant composicions
pròpies en bars. Després de la guerra, el règim estalinista va censurar la seva primera
simfonia, però Lutoslawski va continuar component. No va ser fins al 1958 quan va
tenir prestigi internacional amb la seva Música fúnebre en record a Bartók.
A partir de la seva Música fúnebre, va començar a desenvolupar el seu propi sistema
harmònic, el qual es va apropar al mètode dodecafònic: “El que he fet és un sistema
que em permet moure’m dintre dels dotze sons més enllà, certament, del sistema tonal
i del sistema dodecafònic... Constitueix per a mi el començament d’un nou període i és
el resultat d’una llarga experiència.”
En el seu Jeux venitiens (1961) és on, per primera vegada, demostra la seva pròpia
tècnica aleatòria, en la qual els instrumentistes tenen certa llibertat musical dintre d’uns
paràmetres controlats. Això es farà palès en gairebé tota la seva música posterior.
La seva Simfonia núm. 4 va ser executada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles
i va rebre el Premi Internacional de Música el febrer de 1993 sota la batuta del mateix
compositor.
Entre els molts premis internacionals cal destacar el Premi Unesco (1959, 1968),
l’Ordre de Commandeur des Arts et des Lettres francesa (1982), el Premi Grawemeyer
(1985) i la medalla d’or de The Royal Philharmonic Society (1986). L’últim any de la
seva vida va rebre el Premi de Música Polar Sueca i el Premi Inamori Foundation
Kyoto, i després de morir, el Premi Internacional de Música per la Simfonia núm. 4 com
a millor composició de grans dimensions. La seva contribució al món musical va ser
enorme i la seva pèrdua el febrer de 1994, als 81 anys, continuarà sent molt sentida.
♫ Malcom Arnold -El pont sobre el riu Kwai
Compositor anglès nascut l’octubre de 1921 a Northampton. Les seves primeres
influències musicals li vénen de part de la seva mare amb el piano i més tard amb els
seus germans i amics tot escoltant i escrivint jazz.
Estudia al Royal College of Music de Londres i després entra a tocar a l’Orquestra
Filarmònica de Londres, esdevenint el primer trompeta el 1942. El 1948 quanya el
premi Mendelssohn i deixa l’orquestra per passar un any a Itàlia.
Al seu retorn, la seva reputació com a compositor creix i va rebent nombroses
comandes. Escriu per tota mena d’agrupacions i estils musicals: simfonies, concerts,
música coral, música per instruments de vent, de metall... tant per professionals, com
24