Un turista despistat
Va aplegant per la Via Verda
un turista un despistat,
que fa temps que està a Orpesa,
però encara no s'ha adonat.
Ja ha passat per Platgetes,
per la Corda i la Renegà
i com té temor del túnel,
pel Cofre haurà de voltar.
Imagineu la seua cara,
quan veu el port i la nostra mar,
tota la Platja de la Conxa,
i el cap amb el seu blanc far.
Quan reprèn de nou la via,
continua tot embadalit,
i sentint el so dels vaixells,
travessa el Pont dels Viscains”.
Remira la Cala del Retor,
com si l'estiguera cridant,
i en això s'atura i pensa:
“el millor lloc per fer un bany.”
Descobrirà Orpesa la Vella
i reconeixerà el seu passat,
però com poc s'atura i continua,
prompte estarà vora mar.
Sent conscient d'on es troba,
comença de nou a cavil·lar,
i amb un peu davant de l'altre,
ja ha decidit com continuar.
Ell vol vore trencar les ones,
la Torre del Rei va a buscar,
però hui la mar no colpeja
i un altre dia haurà de tornar.
Pel passeig de ciment i pedra,
continuarà cap al Nord,
i després d'una pujadeta,
ja vorà Morro de Gos
Des d'aquest punt emblemàtic,
vora Amplaries i molt més,
abans de fer un gir a l'esquerra
i continuar cap al poble vell.
Prendrà un gelat a la Placeta,
es refugiarà un poc del Sol,
abans de pujar la costereta,
que el durà cap on ell vol.
Però puja sense cap pressa,
i recorre tots els museus,
“Naturhiscope” punt de parada,
hui sols li queda el castell.
Quin dia porta aquest bon home!
Ja té per estar desllomat!
Però no li pesa, està content,
per aquest dia aprofitat.
I no sap el que no coneix,
perque Orpesa és molt gran,
i encara que no ho pareix,
molt més vos podria contar.
Però ho deixem per altre dia,
que ara ja cal descansar,
i recobrar tota l'energia,
per demà tornar a començar...
FRAN GARCÍA