Les activitats giraran al voltant de
la mètrica: el compàs ¾, marca la
distribució dels ritmes en 3 temps,
que ens permet seguir els
moviment fent: 1,2,3.1,2,3.1,2,3...,
tot accentuant una mica més el
primer d’ells doncs és quelcom
més fort que la resta, però cal tenir
present que cada un dels tres
temps ha de durar el mateix.
Això ho podem representar pels infants amb dos titelles de fil: un d’ells tan sols
avança al sentir el primer temps i el segon titella seguirà sempre marcant amb
el seu cos els tres temps (cal fer sempre els mateixos moviments per cada un
dels temps).
A.- Tots asseguts i col·locats en rotllana, marcarem el primer temps picant les
mans a les nostres cames, i el 2 i 3 picarem una mà amb l’altra.
B.- L’adult marcarà el compàs tot picant de mans a les cames en el primer
temps i amb mans contra mans, en el segon i tercer. Els nens col·locats per
parelles cal que es toquin entre ells una part del cos , que canviaran al sentir
cada vegada que l’adult marca el primer temps i mantindran el mateix mentre
senten el segon i tercer temps.
11.-Missa brevis en re, KV 194 - Agnus Dei
Instruments que intervenen: Veu, flügelhorn, violí, acordió i clarinet baix
“L’Agnus Dei” forma part de la Missa brevis in D,una de les nombroses obres
sacres (religioses) de Mozart. La Missa és una composició coral que comporta
les seccions fixes de la litúrgia eucarística d’una missa. La majoria de les
misses utilitzen el llenguatge tradicional de la religió catòlica: el llatí. La majoria
de les Misses com a obra musical, han estat creades per ser cantades en
concert i no dins de la pràctica religiosa.
De cara a treballar aquesta obra amb els infants, cal explicar què és la música
sacra. Seria un bon moment per endinsar-nos als inicis de la Història de la
música, i explicar que l’home primitiu ja oferia cants i danses als seus Deus.
Cal que sàpiguen que aquestes obres tenen un elevat contingut emocional i per
tant, comuniquen alegria, tristesa, tensió.... “L’Agnus Dei” que heu sentit o
sentireu tracta d’una súplica: demana pietat i pau pel món. Quan algú demana
quelcom desesperadament, ho fa de manera insistent i aquí tenim un bon
exemple: la veu és la protagonista, fa la súplica i els instruments l’acompanyen
amb un ritme obstinat, que aconsegueix crear més tensió al significat del cant.