cascavells. A partir d’aquí caldria tenir a l’aula cascavells, per tal de poder tenir
contacte directe amb aquest instrument.
Una vegada experimentats els cascavells, tornarem a fer l’audició i els hi
demanarem que cada vegada que sentin els cascavells facin el moviment que
han fet abans, quan els han tocat ells a classe.
Desprès d’aquesta segona audició els hi preguntarem si senten quelcom
diferent a un instrument acústic, tot ajudant-los a diferenciar la veu i de quina
manera s’utilitza, com produeix els sons: podrem balancejar el nostre cos quan
sentim la veu.
Una variant seria tenir una fotografia dels cascavells i una altra d’una persona
cantant, i aixecar una o l’altra segons la seva aparició.
B.- L’obra també convida a caminar (tot seguint la pulsació), recorda el trajecte
d’un viatge. Amb aquest objectiu, anirem caminant fins que sentim la veu sense
el so dels cascavells, moment en que ens seurem i no tornarem a caminar, fins
que sentim de nou els cascavells. Tot fent cada vegada el moviment més lent
amb el ritardando que ens marca l’obra.
C.- Aquesta proposta serà la unió de la proposta A i de la B:
Desprès d’haver treballat amb els infants les dues propostes indicades (A,B),
dividirem el grup-classe en 3 grups:
Grup1.- Aquest grup de nens respondrà a l´ estímul dels cascavells, tot escollint
per part del mestre, una de les opcions donades en la proposta A (proposta
per reconèixer els cascavells).
Grup 2.- Aquest grup respondrà a l’estímul de la veu de la manera proposada a
la proposta A (proposta per reconèixer la veu).
Grup 3.- Aquest grup,farà el recorregut que ens dóna la proposta B.
2.-Les noces de Fígaro, KV 492 - Non più andrai, farfallone amoroso
Instruments que intervenen: Veu, violí, acordió, clarinet baix i tzouras
Aquesta obra ens permet entrar en el món de l’òpera. És el moment
d’explicar als infants, aquest gènere musical. Els nens ara acostumen a assistir
a les representacions de teatre infantil amb fragments cantats, això facilita la
comprensió del què és una òpera. Es recomanable veure petits fragments de
diferents òperes, per tal d’observar i escoltar el context tan llunyà a la nostra
època: el vestuari, l’escenografia i l’idioma utilitzat no és proper als infants.