stimada escola.
T’escric aquesta carta perquè dins de pocs dies marxarem i et deixarem. Em sento estranya, em sento feliç, trista i nerviosa. Feliç perquè comença l’estiu i les vacances. Trista perquè després de les vacances no ens tornarem a trobar. Ja que no tots anirem al mateix institut . També estic nerviosa perquè al proper curs començarem en un nou espai amb gent nova que no coneixem.
De tots aquests nou anys que he passat a l’escola crec que el millor any ha estat aquest últim. Divendres ens haurem d’acomiadar dels companys i companyes, de tots els mestres i monitors que han estat amb nosaltres acompanyant-nos durant tot aquest temps. Ja que l’any vinent començarem primer d’ESO i potser alguns de nosaltres perdrem el contacte. Tot i que farem tot el possible per a què això no passi.
Recordo les històries que m’expliquen els meus pares de quan vaig entrar a Infantil. L’alegria que vaig tenir al trobar-me amb alguns de vosaltres que ja havíem compartit grans moments a la llar d’infants. Alguns plors d’aquells que no els hi feia molta gràcia separar-se dels seus pares i mares. Ara, tinc la tranquil.litat de saber que vam tenir unes mestres fabuloses. Ah! i l’Aleix ,que com a delegat, va ser uns dels encarregats d’enterrar una càpsula del temps al menjador.
Una de les activitats que més recordem es quan vam haver de descalçar-nos i treure’ns els mitjons per caminar pels arrossars del Delta durant les colònies d’infantil. Vam poder emportar-nos una mica d’arròs cap a casa.
Quan vam començar cicle inicial ja no érem els petits de l’escola, però tampoc els més grans. Va ser un canvi important ja que tot és complicava una mica. Llavors va arribar el Covid i tots cap a casa tancats. Fent classes per primera vegada a la nostra vida on-line davant d’unes pantalles.
A la tornada a l’escola, ja a cicle mitjà tot va ser una gran emoció per tornar a retrobar-nos. Això sí, amb la cara tapada per les mascaretes. Però vam tenir un disgust, no sabíem que ens dividirien en tres classes i que hauríem d’estar separats; també al pati. L’emoció total va ser a quart quan vam tornar a ser dues classes i ja no portàvem les mascaretes.
Aquests dos últims anys a cicle superior han estat inoblidables. Han vingut companys, companyes i mestres nous. Altres han hagut de marxar i deixar-nos. Les experièn- cies viscudes a les colònies i a les sortides, tot això ho recordarem i ho reviurem amb alegria en un futur.
Tots els records del nostre pas pel Torroja els portarem dins dels nostres cors. Tots aquells bons moments compartits.
Donem les gràcies a tots els mestres, pares, mares i familia que ens han ajudat i ens han acompanyat durant aquests anys. Amb molta pena i il.lusió marxem de l’escola per començar una altra etapa de la vida.
T’enyorarem, Torroja.
E
Aquest curs ha estat l’últim any de l’escola per als nens i nenes de 6è. Ha estat un any on han après i treballat molt, però sobretot, s’han acomiadat del que ha estat la seva escola durant 9 anys. La graduació va ser una festa molt emotiva, on van compartir els últims moments a l’escola amb famílies, amics i mestres. A més, van llegir dues cartes de comiat que us deixem a continuació.
21