CARTA DE COMIAT
6e
B
envinguts i benvingudes famílies, mestres, amics i amigues, Agraïm que sigueu aquí avui per celebrar amb nosaltres la nostra graduació. Per donar-vos les gràcies i acomiadar-nos d’aquesta escola, us hem preparat un petit discurs que us llegirem en representació de tot
l’alumnat de 6è.
En primer lloc, ens agradaria compartir amb vosaltres alguns moments d’aquests 9 anys al Torroja i Miret. Començarem, doncs, recordant els nostres primers passos per l’escola, a Infantil. Quan vam començar, tot eren plors perquè volíem tenir les nostres famílies al costat, però a poc a poc ens vam anar adaptant i vam començar a aprendre. Van ser anys en què ens regalaven gomets quan ens havíem portat bé, i aquell detall ens feia molta il·lusió: ens pensàvem que érem els
millors.
Si pensem en què ens agradava més d’infantil, recordem el joc simbòlic del mercat sent dependents i compradors de fruites, que això ens ha ajudat a aprendre els números i els diners. També vam viure molts casaments (i hem de dir que no ens divorciàvem!). Anàvem al que anomenàvem el Racó de la Bruixa. Allà un company o companya iniciava la cerimònia i, finalment, la parella corria per tot el pati. Vam acabar l’etapa celebrant-ho amb unes colònies a Rasquera, on alguns al principi no volíem
anar i d’altres enyoràvem tant les nostres famílies que fins i tot se’ns va escapar alguna llàgrima. Tot i això, en
guardem molt bon record!
Més aviat del que ens pensàvem, ja érem a l’altre edifici, Cicle Inicial, i com a novetat podem dir que cada cap de setmana, un de nosaltres ens endúiem una tortuga (no era un peluix, era de veritat!) per cuidar-la i ens va donar molts valors com la responsabilitat, l’estima i la preocupació. A més, per aprendre a llegir i escriure, ens ve a la memòria la maleta viatgera, que consistia a escollir un llibre per llegir amb la família, respondre unes preguntes i fer un dibuix, gaudint de la nostra
creativitat.
Quan vam passar a Cicle Mitjà, qui ens ho diria que no acabaríem tercer a l’escola i que vindria una pandèmia que paralitzaria el món. Tanmateix, vam poder realitzar videotrucades amb els mestres (mai n’havíem fet) i parlàvem de la situació que estàvem patint. Estàvem preocupats perquè no podíem sortir de casa, ni veure’ns amb els amics i amigues, inclús alguns ens vam contagiar i ho vam superar. El següent curs ja vam poder gaudir de vindre cada dia a l’escola, però això sí, amb mascareta, cosa que se’ns va fer difícil perquè ens molestava molt (pero es mejor eso que morirse).
I sense adonar-nos-en ja érem dels més grans de l’escola: estàvem a Cicle Superior.
Només començar 5è, teníem moltes ganes de tornar a l’escola per saber amb quins companys i companyes compartiríem aquests últims dos anys, ja que veníem de tres classes diferents a causa de la pandèmia i, per tant, ens havien de barrejar. Això ens va ajudar a conèixer-nos més entre nosaltres, i a més a més fer noves amistats. Com cada vegada el nivell ha anat sent més complicat, ens hem hagut de posar les piles amb aprenentatges que ens costaven més, com ara: les divisions, les expressions escrites i la llengua anglesa. Cal dir que, amb ajuda de les mestres, hem anat adquirint
els conceptes a poc a poc.
Al llarg del pas per la nostra escola, hem tingut la sort de gaudir de moltes excursions. Una que mai oblidarem és la de la Torre d’en Dolça. Cada any hem pogut compartir aquesta excursió amb tota l’escola (aquest últim any, de la mà dels més petits). Allà alguns imaginàvem que hi havia ossos, i d’altres jugàvem a ser repartidors de pizza picant a la porta. A més a més, allà hi havia un arbre que, any rere any, ha acabat esdevenint la nostra casa. Una altra excursió que ens va marcar va ser el Parc Samà. No sabem ben bé si van ser els galls d'indis i la resta d’animals que hi havia, o el fet de perdre’s pel laberint, però clarament ens ho vam passar molt bé. També vam gaudir molt visitant la fruiteria de davant de l’escola (de vegades no fa