35
Feliç jubilació, Isabel
Volem dedicar aquesta pàgina a una gran mestra i companya, que es jubila després de gairebé 37 anys de servei. Al nostre centre ha estat 26 anys, com a mestra d’educació física, tutora, representant del Consell Escolar, Coordinadora de diverses àrees... Una mestra molt treballadora, alegre, responsable però sobretot compromesa amb el Torroja. Has deixat una gran empremta en moltes generacions de vilasecans i vilasecanes. Et mereixes tot el nostre reconeixement i agraïment.
El 1984, com aquell que diu per provar i amb una ab-
soluta inexperiència i molta incertesa, Isabel es va pre-
sentar a les oposicions a Lleida. Sortosament, va anant
passant les diferents eliminatòries fins aprovar l’oposi-
ció. Començava així una trajectòria docent que ha culminat aquest mes de juny, 36 anys, 8 mesos i un grapat de dies després.
Els seus primers alumnes van ser del barri del Bon Pastor a la zona de Sant Andreu de Barcelona, un barri de cases barates amb una petita escola construïda a correcuita al final del franquisme i que prometia un aprenentatge ràpid i ple de realitat pels mestres novells. Com a salutació, els alumnes grans sortien de classe per la finestra, però ho feien amb bona intenció.
Recuperada del xoc de realitat, cada any fou un nou centre, un anar i venir per l’àrea metropolitana de Barcelona, Terrassa, l’escola del metro de Barcelona, l’escola Diputació, amb el pati al terrat, l’escola Baixeras, a la Via laietana, un autèntic museu de zoologia ple de relíquies de tota mena...fins que, una mica cansada de la ciutat, ella i el seu marit, que també era professor, varen decidir canviar d’aires.
I que millor que la Costa Daurada, que ja coneixien des de petits, per començar de nou. En una setmana, tria d’escola, nou pis i nova ciutat, Salou, on es van establir definitivament. Des del 1990 al 1995 el nou destí docent fou l’Eduard Toda de Reus, fins que va obtenir plaça definitiva al seu estimat Torroja, on ara es jubila.
Isabel ha estat i és un referent per a moltes generacions de vila-secans, primer com a señu d’Educació Física i després de Primària. Oberta, empàtica, xerraire, alegre, tant feia de profe com de presentadora del festival, perquè si una cosa ha tingut és entrega, treball i saber fer el que calia quan calia. No li parleu de programacions, de papers, de competències, ella és una mestra de proximitat, de les d’abans, amb la que podreu comptar pel que sigui.
Aquest juny ha posat punt i final a la seva trajectòria docent, però la vital encara continua amb molts plans de futur. Nosaltres volem donar-te les gràcies pel que has fet i representat, sempre romandràs en el cor dels vila-secans, com tants altres mestres que han contribuït a formar petites grans persones.