Estimada escola:
El primer dia ens feia por entrar i ara no volem marxar.
Un any més hem arribat a final de curs, però aquest és diferent, perquè el pròxim curs ja no tornarem i una nova etapa començarem .
Ens anem a l'institut, i passarem de ser els més grans a ser una altra vegada els més petits, una nova aventura amb profes i companys diferents.
Quan vam arribar a l’escola vam pujar a una mena de muntanya russa amb tan sols tres anys i ara marxem després de nou anys . Durant el temps que hem estat, hem viscut moments de nervis, de treballar dur, de dificultats, però la gran majoria de felicitat.
Per aquest camí, hem trobat molts amics que sempre formaran part de la nostra vida. Han sigut nou anys molt intensos, plens de records, emocions, vivències, anècdotes, de moments divertits i altres menys divertits, que al final ens han marcat.
Segurament, alguns ens separarem i anirem a instituts diferents , però mai ningú ens podrà treure els primers records de les nostres infàncies, els primers amics, els primers professors,
les primeres colònies de la nostra vida...
Ara ens toca baixar i pujar a
una nova atracció que des de
ben petits també hem sentit
a parlar. Encara que siguem
els més petits, en cap mo-
ment hem de perdre l’ànim,
la il·lusió i les ganes de
superació.
Ens agafarem ben fort a la
barra de seguretat i anirem tan decidits i amb tantes ganes d’aprendre com hem estat aquí, ja que gràcies a l’escola hem après a perdre la vergonya quan havíem de fer presentacions i hem passat de no saber llegir ni escriure a fer mapes conceptuals i sobretot a divertir-nos.
Encara que passin els anys, els records
Trobarem a faltar tots els moments divertits ,que es poden tornar a repetir però no seran iguals, als profes, a la manera de treballar i als companys que tenim a classe.
Per últim, volem donar les gràcies als mestres que cada dia ens han ajudat a aprendre les coses importants per la vida i a aixecar-nos cada vegada que hem caigut i als companys i amics que ens han ajudat sempre que ho hem necessitat. Encara que sigui difícil dir adéu, tenim que dir-ho; però ens anem feliços d'haver format part d’aquesta estimada escola. Et volem dir a reveure i no adéu, perquè aquesta sempre serà la nostra escola i sempre et portarem als nostres cors.
Alumnes de 6èB
6eB
`
mai desapareixeran, com per exemple quan tots els delegats vam deixar un objecte guardat al costat de l'escenari que teníem que haurem d'anar a buscar-lo d'aquí 50 anys. Però sobretot recordarem a tots els amics i amigues, les festes i les sortides que hem fet tots junts durant tots aquests anys al Torroja i Miret.
Cartes de comiat del nostre alumnat
33