Tot ho hem aprofitat al màxim
6èC
Cartes de comiat dels nostres alumnes
Estimada escola,
T’escric aquesta carta per dir-te moltes gràcies per aquests anys tan bonics que m’has donat i també per acomiadar-me.
Ha estat una etapa molt bonica i divertida, els professors i els companys m’han ajudat a passar-la d’una forma més lleugera i agradable. M’agradaria continuar a l’escola però hem de seguir endavant. És per això que marxo, perquè l’any que ve començo una etapa nova, l’institut.
Recordo aquells primers dies a l’escola quan ni sabia on era, ho veia com un forat negre del que no podria sortir. Al cap Això em transmetia molta comoditat i feia que volgués aprendre sense parar.
La meva anècdota ha sigut durant aquests últims dies, perquè aquesta situació és molt extraordinària i just ha passat l’últim any d’escola. Hem estat treballant cada dia amb pantalles i mentre els mestres s'han esforçat molt, els alumnes hem anat aprenent d’una forma molt diferent. Les colònies, les competències bàsiques, la graduació, tot això ho haurem perdut, però sempre ens quedarà al cor la magnifica escola de la nostra infància.
Crec que trobaré a faltar moltíssimes coses, n’estic ben segur. Els pavellons, el
d'un temps veia que estava equivocat i que, era un moment molt important per conèixer gent nova i fer amics. El més especial per a mi era quan el professor i l’alumne tenien certa confiança i s’ho passaven bé aprenent, sobretot a les excursions.
professors, les classes, els companys, cada metre quadrat… Tot ho hem aprofitat al màxim perquè ja sabem que és molt especial per a nosaltres.
No ha sigut la millor manera per acabar el curs, ho sabem tots, però hi tornarem, sigui com sigui, per acomiadar-nos. Jo donaria com a consell als més petits que aprofitin cada dia com si fos l’últim per aprendre, ajudar, compartir i jugar, perquè al final el que importa és sortir de l’escola sent bones persones. Jo finalment marxo de l’escola amb un trosset seu dins del meu cor. Gràcies.
Pol
"No ha sigut la millor manera per acabar el curs, ho sabem tots, però hi tornarem, sigui com sigui, per acomiadar-nos"
39