Vila-seca, 22-6-2022
stimada Torroja i Miret,
L’escola ha estat una de les etapes més fascinants, en la qual hem après i evolucionat, i no només en certes matèries, sinó també com a persones. En aquest col·legi no només hem vingut per assolir i aprendre diferents àrees del coneixement, sinó que ha aconseguit que ens sentíssim ben integrats i còmodes. Sempre tindrem a la nostra memòria i als nostres cors guardats aquells moments únics i immemorials.
Per a la gran immensa majoria de nosaltres, el parvulari va ser un període de temps en el qual vam començar a adonar-nos de la importància que té l’escola. Tot i que els nostres records no són del tot clars, sempre tindrem present alguns detalls de la nostra primera tutora, es deia Charo, era amable, atenta, simpàtica, solidària i molt comprensible… Amb ella per primera vegada vam entendre el concepte de la igualtat entre gèneres, quan ens va dir: «nens i nenes al pati», i va explicar-nos que la majoria de vegades ens referim a tots els infants amb la paraula “nens” quan “nenes” es igual d’important. Guardava en una capseta de bombons unes galetes, per si algú es deixava l’esmorzar o tenia més gana.
A primer ja teníem el nostre propi material escolar i podíem jugar en aquelles “immenses” pistes, poder fer esport, aquest cop més “professionalment”. La nostra tutora de cicle inicial va ser la Jordina, amb un gran caràcter, sempre estava contenta. Per la tarda teníem a l’Alicia i recordem quan ens va posar la pel.lícula “Alicia en país de las maravillas”. Quina gràcia ens va fer el joc de paraules acompanyada d’un bon bol de crispetes. L’últim dia de classe, l’escola organitzava una festa, amb aigua, gelats…Era un dels dies més crucials i esperats, tot i que després amb el pas dels anys ja no ens agradava tant perquè era la senyal de l’arribada de l’estiu, i deixaríem de veure’ns i compartir estones de lleure.
A cicle mitjà, van arribar nous companys com l’Èlia i en Mamadou. Amb l’Alicia, la nostra tutora, vam viure un dels moments que mai oblidarem. Durant el mes de març va saltar l’estat d’alarma, va ser quan va acabar tot, va aparèixer el Covid-19, al principi tots deiem que “no arribaria en aquesta part del món”... Però estàvem tots equivocats, hi tant que va arribar, i ens va marcar la vida per sempre més.
A cinquè va ser un nou començament, vam poder tornar a escola, després de mig any de confinament. Però a conseqüència d’ aquesta gran pandemia mundial vam tornar amb moltes precaucions i dinàmiques diferents acompanyats per les mascaretes. Va ser molt difícil adaptar-nos a la nova situació. Vam conèixer la Marien, una mestra amb un bon sentit de l’humor i una gran personalitat, que ens ha ajudat en diferents aspectes de la vida. Sobretot d’aprendre dels nostres errors. Saber aprendre dels errors no es fácil però és essencial per millorar com a persones. Amb esforç i voluntat tot es pot aconseguir. Ens vam retrobar amb el mestre Mateu a l’hora d’educació física. Potser una de les activitats que ens feia adonar que ja erem grans, era quan arribava el Nadal i enlloc de fer cagar el tió, fèiem l’amic invisible
I sisè és un dels cursos que més ens ha marcat, perquè l’any vinent anirem a l’institut, on continuarà la nostra vida, després de nou anys d’estar aquí. Ha estat ple de moments inoblidables on hem crescut com a persones. Ara, escola pots veure la nostra millor versió de tots nosaltres en companyia de les nostres famílies i mestres que ens han acompanyat. Ens has ensenyat a aprendre de tots nosaltres i a saber conviure.
Moltes gràcies per tot,
Alumnes de 6è B
E
El nostre comiat (6èB)
35