L'AUDITORI DE BARCELONA 20/21 TROBA'T AMB LA MÚSICA AU_Llibre_Cicles_03 | Page 68

SAMPLER sèries
Make it new?
134
Clara Ianotta © Astrid Ackermann
L’escriptor nord-americà
Ezra Pound, en un assaig de
1934, encunyà l’eslògan make
it new per esperonar la creació
des de la innovació més radical
i des de la ruptura amb el pes
de la tradició. Gairebé cent
anys després i des d’un món
completament distint, Sampler
Sèries, l’aposta de L’Auditori per la
nova creació sonora, qüestiona el
llegat d’aquest eslògan. Aquesta
temporada és un recorregut
ambiciós que, des de Mikrophonie
(1964) de Karlheinz Stockhausen
–punt de referència indefugible
de l’avantguarda posterior a
1945– fins a John Luther Adams i
els giradiscos d’Otomo Yoshihide
i Philip Jeck, explora la possibilitat
de la creació ex-nihilo.
No hi ha música que no es nodreixi
d’elements que, d’una manera
o una altra, la precedeixen. És
precisament aquest fet el que
permet l’existència de la creació
i de la propagació de repertoris:
allò nou no emergeix del no-res.
Podem entendre la història de la
composició, de la improvisació
i de la interpretació (i, per què
no, de l’escolta, de la lectura i
de la mirada) com un recorregut
a través de les restes que
sobreviuen. Fer aquest recorregut
visible i il·luminar-lo, transformar,
fragmentar i reconfigurar els
elements originals per generar
un nou sistema de relacions és el
punt de partida de la música de
Cassandra Miller –compositora
convidada a L’Auditori aquesta
temporada–, així com de Bernhard
Lang, que transposa mecanismes
del muntatge cinematogràfic
a la manipulació d’estructures
sonores a la seva
sèrie Monadologie.
Podem preguntarnos:
fins a
quin punt són
recognoscibles
els materials
preexistents? I,
encara més rellevant: fins a quin
punt cal, realment, distingir-los?
El recurs a l’existent i a la seva
manipulació per generar el que
és nou és el principi rector de
l’atribució de significats: no
només en música sinó també
en el pensament i en qualsevol
àmbit de creació humana. Ara
bé: davant d’aquest fet, dues
realitats s’imposen. D’una banda,
la responsabilitat que comporta
manipular la memòria i l’oblit. El
joc amb l’atzar i la indeterminació
ha estat –i continua sent, com
en la música d’Alfredo Costa
Monteiro a In Order to Avoid
Disorder– una de les sortides.
D’altra banda, la segona realitat
ateny a la presència o l’absència
del pes de la tradició en el gest
sonor. Les Sampler Sèries de
L’Auditori prenen el seu nom
del “sampleig”, la tècnica que
permet enregistrar i manipular una
seqüència sonora per mesclarla
i reproduir-la de manera
completament independent a
les possibilitats de la seva font
original. Aquesta possibilitat
tècnica, inaudita en la història
No hi ha música
que no es nodreixi
d’elements que,
d’una manera o una
altra, la precedeixen.
de la música, transforma la
concepció de la creació musical:
ara és totalment hipertextual,
explosiva.
L’objecte sonor
remet a capes
inabastables. Ens
atrevim a dir que el
gest d’escriptura
i de lectura mai
han estat tan a
prop com ara, i que, per tant, la
creació sonora és una rabiosa
incitadora d’escoltes. Del free
jazz a la manipulació electrònica
i de l’atzar al control mil·limètric
dels materials, Sampler Sèries
continua sent l’esperó de proa
de L’Auditori.
Amb el Suport de
Jordi Alomar
Musicòleg
135