L'AUDITORI DE BARCELONA 20/21 TROBA'T AMB LA MÚSICA AU_Llibre_Cicles_03 | Page 52

ORQUESTRA SIMFÒNICA
DE BARCELONA I
NACIONAL DE CATALUNYA
OBC © May Zircus
Creació, música
i mite
Fer música és tan antic com fer-se les grans
preguntes que han acompanyat la humanitat.
Qui som? D’on venim? Què hi va haver, al principi?
És per això que la música és una talaia privilegiada
des d’on interpretar, actualitzar i revitalitzar els mites
que han provat de resoldre aquestes qüestions. Totes
les mitologies compten amb una deïtat que crea:
el relat de les històries sobre el començament del
cosmos passa sempre per un procés d’ordenació
i transformació del caos. L’art incita a representar
simbòlicament aquesta metamorfosi.
L’OBC presenta una temporada ambiciosa amb el
tema de la creació com a eix vertebral. El diàleg
entre les concepcions teològiques, filosòfiques i
estètiques sobre el naixement permet emprendre un
viatge apassionant a través de les grans fites de la
història de la música. Obres com l’oratori La creació de
Franz Joseph Haydn, Així parlà Zaratustra de Richard
Strauss, In Seven Days de Thomas Adès, Popol Vuh
d’Alberto Ginastera o l’estrena del poema simfònic
“En el temple i el cec de naixement”, de l’òpera
Jesús de Natzaret, de Josep Soler revisiten mites
fundacionals de l’origen o la gènesi.
Tot procés de generació inclou una organització
creativa d’elements: un demiürg –un principi
ordenador– imposa forces transformadores sobre
elements sovint caòtics. L’empremta d’aquesta idea
de canvi permet acostar-nos a Metamorphosen de
Richard Strauss, a la polifonia microscòpica i tel·lúrica
de Lontano de György Ligeti o a la cançó d’amor
al temps, la vida i el moviment que és la Simfonia
Turangalîla d’Olivier Messiaen.
L’orquestra simfònica és un dels instruments
privilegiats de l’expressió moderna. Així com
ha esdevingut un museu sonor de referència,
encarna l’ideal d’organització social i possibilita
la representació dels mites seculars. El naixement
de la transformació radical de l’home modern (un
nou Prometeu) a través de la conquesta de la seva
Igual que els mites, l’art no
pot ser evocat des del no-res:
només podem construir-lo
amb els materials que ens
ha llegat el passat.
llibertat, del progrés i de la superació heroica de
l’individu ens porta a la simfonia “Tità” de Gustav
Mahler, a la Sisena simfonia de Jean Sibelius i a la
celebració joiosa de la fraternitat amb Fidelio de
Ludwig van Beethoven.
Enfrontar-nos amb la creació significa també
preguntar-nos sobre la transmissió i l’emergència.
Igual que els mites, l’art no pot ser evocat des del
no-res: només podem construir-lo amb els materials
que ens ha llegat el passat. En música, això és molt
clar en els procediments de transcripció, elaboració
i apropiació de músiques preexistents, i ho trobarem
a gairebé cada programa de la temporada: Rendering
de Luciano Berio consisteix en la recomposició dels
esborranys de la Desena simfonia de Franz Schubert,
Paul Hindemith revisita Carl Maria von Weber a les
seves Metamorfosis simfòniques, François Couperin és
rellegit per Thomas Adès, Richard Strauss i Maurice
Ravel, Robert Gerhard s’endinsa en el cançoner
popular català. Aquest és, també, el punt de partida
dels dos encàrrecs d’aquesta temporada a les
compositores Raquel García-Tomás i Cassandra
Miller. De fet, com si ho féssim des d’un prisma sonor
imaginari, les transcripcions permeten aproximarnos
a la realització d’una il·lusió: podem situar-nos en
l’escolta de l’autor a través de la seva reescriptura.
Jordi Alomar
Musicòleg
102 103