Kara fue nadando hasta el castillo, se escondió y cuando menos se lo esperaba se lo quitó. Al
tener ella el collar hizo un remolino y se lo lanzó a su tía donde quedó atrapada para siempre,
tiró el collar al suelo y salió la imagen de su madre.
Al final liberaron a su madre y ella le dio un collar con el que cuando lo deseara podría ser
sirena o humana.
Al volver a casa se lo explicó todo a su abuelo que estaba muy preocupado y todo volvió a la
normalidad. Fin
Aina Rafael Guardiola
5èC – Premi a la millor idea original
Hola, soc en Zac, avui compleixo 11 anys i m’han regalat una bruixa, un barret marró com el
del meu pare, una consola i moltes cosses més. He baixat de la muntanya per veure el meu
millor amic Biel per jugar però ha començat a ploure i m’he hagut de quedar en casa fins l’hora
de dormir.
Estava nerviós, perquè volia que fora demà per poder ensenyar-li les meves joguines al Biel,
per això no em podia dormir però la tempesta em molestava més.
Quan estava apunt de dormir-me, un soroll estrany va sonar, venia del pis d’ abaix. Com que
aquell soroll em molestava vaig baixar per ve ure que era i intentar fer alguna cosa per que
deixes de sonar. Quan vaig baixar les escales vaig estar uns deu minuts buscant que allò que
feia aquell soroll. Aleshores vaig notar que el soroll era el terra que s’ estava trencat, però no
em va donar temps a dir-li al meu pare perquè la casa se estava enfonsant...SOTA TERRA!
Vaig estar més de mitja hora
inconscient i quan em vaig
despertar el meu pare estava
a prop meu. Però com estava
ferit no tenia forces per dir-
me res. Ja es va fer de dia i el
meu
pare
ja
estava
millor,vaig veure al Biel a dalt
del fora
REVISTA EL DRAC – ESCOLA SANT JORDI – JUNY 2017