Hi havia una vegada una nena que es deia Anna, que des què tenia quatre anys sempre havia
volgut trobar un tresor.
Quan tenia nou anys, estava jugant amb els seus amics el Pau i l’Aina. Es va trobar a la copa
d’un arbre un paper que deia: “Hola sóc l’Eri, el senyor del tresor de París, fa molts i molts anys
vaig enterrar un tresor per la ciutat, jo
mateix he amagat unes targetes amb
diferents endevinalles per tota la
ciutat. Trobeu-les, llegiu-les i trobeu
una resposta. Aquella resposta us
guiarà fins a la següent endevinalla, o
sigui targeta, espero que trobeu el
tresor”.
L’Ana i els seus amics van anar a
trobar la primera targeta. Després
d’un bona estona buscant, a la fi la
van trobar en un gerro del Museu del
Louvre i deia: “Té molts anys però és
molt jove, no té celles ni pestanyes
però sí una pista que llegir”.
- Ja ho tin