La Maria era la dona d’en Martí, i en Mikel era el pare d’en Martí. Quan en Martí va llegir el
missatge es va posar molt trist.
En Martí va decidir no tornar. A les 11:00 van
agafar un 4x4 que els van portar fins al
campament de sortida. Allà es va trobar dues
persones que vindrien amb ell, en Pau i la
Marta.
A les 3:00 van sortir, no va haver cap obstacle
per al Martí ni per al Cacu. A les 8:00 van
arribar al campament. Tots encara eren vius.
L’endemà van sortir a les 6:00 del matí. Ja
portaven una bombona d’oxigen! A la nit van arribar a l’últim campament. L’endemà van sortir
en camí del cim de l’Everest. A mig camí en Martí estava a meitat d’oxigen.
Quan van arribar-hi en Martí es va quedar sense oxigen, i va acceptar la mort. Quan va morir
les botes van prendre vida pròpia, i es van quedar per sempre al cim de l’Everest.
Max Clerc
4t A - Premi a la millor idea original
ó
Hola sóc en Jordi i ara us explicaré la història que em va passar quan tenia 1 any. La meva
millor amiga, la Rosa, i jo, érem molt maldestres. La Rosa portava ulleres i tots dos érem molt
baixets.
Un dia quan jo anava cap a l’escola, uns gossos em van començar a perseguir, però jo no em
vaig amagar darrera d’una casa i els vaig despistar. Després d’uns 10 minuts ja vaig arribar a
l’escola. A la classe jo seia al costat de la Rosa, a l’altre costat tenia en Marcus, el típic nen
pesat. Jo pensava en les meves coses fins que la mestra, la Maria, va dir:
- Poseu les taules separades per començar l’examen.
- No! Me n’havia oblidat que teníem l’examen!- vaig pensar.
Després de l’escola vaig anar al parc amb la Rosa. Al parc tots dos ens vam adormir. Aleshores,
vam començar a somiar en un món millor... I de cop i volta, estàvem en un lloc diferent. Quan
vam mirar al nostre voltant, vam veure que sí, efectivament, era aquell món millor que sempre
havíem volgut tenir.
REVISTA EL DRAC – ESCOLA SANT JORDI – JUNY 2017