Í
Temps era temps quan els animals parlaven. Un mag que es deia Mario va vindre a
Vilanova per la festa de la primavera. El Mario tenia un amic que es deia Martí que era
un cavaller que vivia en un castell i un dia van trobar a una princesa que necessitava
ajuda perquè s’havia perdut.
El mag va fer un encanteri que li va sortir bé i tots tres van anar a parar a l’any 2017, el
dia 23 d’Abril. Era Sant Jordi. A la plaça de la vila estaven fent una obra de la història de
sant Jordi. A dalt de l’escenari hi havia un drac de color verd. Quan el Martí va veure
aquella bestiola intentant menjar-se nois indefensos no s’ho va pensar, va treure la
seva espasa i d’un cop li va tallar el cap al pobre “monigot” mentre cridava: - Així
aprendràs, monstre!. El públic no sabia si aquell personatge tant estrany era de la
representació o es tractava d’un boig que s’havia escapat del manicomi, però com el
van trobar tant valent i simpàtic van
començar a cridar: Sant Jordi! Sant Jordi!
El mag va aixecar les mans i va recitar de
nou l’encanteri. Ara sí que li va funcionar.
Van desaparèixer enmig d’un núvol de
fum just en el moment que els mossos
arriben per detenir-los per actes de
vandalisme.
Tots tres van tornar a la seva època sans i estalvis. Van passar la tarda recordant
l’aventura que havien viscut aquell dia i d’aquella criatura misteriosa que havien
vençut tant fàcilment i no entenien perquè li deien sant Jordi al Martí. Conte contat,
conte acabat.
Edgar García
3r B - Premi al millor text
REVISTA EL DRAC – ESCOLA SANT JORDI – JUNY 2017