Direcció
Paraules de comiat...
Després de 40 anys dedicats a l’educació, 14 en aquesta escola, em sento incapaç de transmetre amb una mínima fidelitat l’emoció que estic sentin aquests darrers dies abans de la meva jubilació. Oficialment el 31 d’agost. Aquest serà el meu darrer curs de la meva professió de mestre.
Com que sóc incapaç d’escriure unes paraules a l’alçada del moment permeteu-me d’acudir a la memòria. Faig un tomb pel meu passat i veig un mestre novell que a la porta de l’escola les Fontetes de Cerdanyola manifestava, al veure els nous companys,: “Us heu fixat que grans que són. Com a mínim tenen entre 25 o 30 anys”. I ja han passat 40 anys!
Veig als meus companys, els alumnes, ànima de qualsevol escola i veig els pares i les mares i el seu inestimable suport de sempre.
Amb els ulls tancats veig els Concerts de Nadal, les colònies, les jornades, veig les innumerables activitats i projectes de tota mena que hem portat a terme... per molt temps que tingui no acabaria mai. Molts record de moments, de companys, de pares i mares d’alumnes... que m’acompanyaran tota la vida. Mirar enrere i pensar en allò que he viscut durant tot aquest temps em farà somriure i m’ajudarà a seguir endavant.
Ha estat un enorme plaer compartir el Mestre Gibert amb tots vosaltres. Les hem vist de tots colors, moltes alegries i alguna que altra tristesa, acords i desavinences, grans moments i d’altres no tant. Malgrat tot hem aconseguit dur a bon port el vaixell de l’escola amb els seus passatgers, educats, preparats per la vida, bones persones... D’això es tractava, no?
Vull pensar que la meva dedicació, el meu esforç i les meves idees han contribuït a millorar una mica el Mestre Gibert. Aquest ha estat el meu propòsit. He tractat sempre de fer una escola més alegre, de transmetre estima i de tenir sempre un somriure preparat.
Me’n vaig content i emocionat. Sobretot però, agraït. Agraïdíssim a totes les persones que feu possible aquesta escola: mestres, alumnes, pares i mares... i a d’altres persones menys visibles però amb un protagonisme especial, com són les conserges, administratives, senyores de neteja, cuineres i a tots els monitors i monitores amb les que sempre he intentat col·laborar. Gràcies per qué? Pel vostre somriure, per l’estima que sempre he rebut, pel vostre suport.
Gràcies, finalment, a l’escola que al llarg d’aquests anys m’ha fet millor persona.
Gràcies a tots
José Pedro Fernández