catalunya

Els dies previs a l ’ 1-O van ser de màxima pressió de l ’ Estat a persones , entitats i institucions per evitar la celebració del referèndum .

Es va ordenar que Mossos d ’ Esquadra i Policies Locals intervinguessin tot el material relacionat amb la campanya i el referèndum . Es van localitzar cartells i paperetes després de fer nombroses entrades i escorcolls a empreses d ’ arreu del país , es van tancar webs i es van detenir diversos alts càrrecs de la Generalitat . Els mitjans de comunicació també van estar en el punt de mira del govern central i els jutjats .

Alcaldes investigats

Mar , va ser un dels 712 alcaldes que van fer costat a l ’ 1-O . A Blanes , Miquel Lupiànez ( PSC ), emparant-se en un informe del secretari municipal , va comunicar a la Generalitat que no podia cedir locals municipals . El mateix alcalde , però , va enviar una carta al Govern per negociar quins espais es podien utilitzar , la majoria , propietat de la Generalitat . PDeCAT i ERC , socis de govern del PSC , van pressionar i treballar al màxim perquè a Blanes es pogués votar amb normalitat .

Al Maresme , Carme Ponsa ( Malgrat de Mar ), Montserrat Candini ( Calella ), Joan Carles García ( Tordera ) i Joan Campolier ( Santa Susanna ) van fer costat al procés .

La Fiscalia va citar a declarar els 712 alcaldes que havien fet públic el seu suport i s ’ havien posat al costat del President Puigdemont en l ’ organització de l ’ 1-O . Molts es van presentar als jutjats acompanyats de centenars o milers de persones i no van declarar . D ’ altres , directament , van decidir no anar-hi tot i estar advertits de que podien ser detinguts .

A la Selva , Jaume Dulsat ( PDeCAT ), alcalde de Lloret de

A Pineda de Mar , el fet de no deixar locals municipals ( Xavier Amor ), va suposar que el PDe- CAT abandonés el govern . A Palafolls , Valentí Agustí tampoc va donar cobertura a l ’ 1-O tal i com ja havia passat amb el 9-N .

Bona part dels 712 alcaldes investigats per la Fiscalia , es van concentrar al Pati Gòtic de l ’ ajuntament de Barcelona , abans de travessar la plaça de Sant Jaume fins al Palau de la Generalitat .

Concentracions massives davant de les conselleries . Foto ANC

Amb les vares en mà i a crits de ‘ votarem , votarem ’, van ser rebuts per l ’ alcaldessa de Barcelona Ada Colau . El punt en comú , una apel · lació a la democràcia per encarar l ’ 1-O . “ Tots aquests fets que anirem veient els propers dies empetiteixen l ’ Estat davant del món , perquè el que fem és fomentar la democràcia ”, assegurava l ’ alcalde d ’ Amposta , Adam Tomàs , en línia

semblant amb Marta Madrenas , alcaldessa de Girona . També va prendre la paraula la batllessa de Badalona , Dolors Sabater , que va assegurar que la “ reivindicació popular , pacífica , persistent , legítima i massiva fa trontollar el règim del 78 ”.

El president de la Generalitat , Carles Puigdemont , va aprofitar

l ’ acte , per llençar un missatge al sistema polític espanyol , a tots aquells que “ amenacen i als que s ’ ho miren de costat perquè no els enganxi la crisi al damunt ”. “ Que no subestimin la força del poble de Catalunya ”, va etzibar , tot afegint que l ’ Estat pot “ tenir moltes masses , pot tenir molts BOE i moltes lleis , però no tenen el poble de Catalunya ”. yy

catalunya

El 20 de setembre , la Guàrdia Civil , per ordre del Jutjat número 13 de Barcelona , va entrar en diverses dependències de la Generalitat i va detenir alguns dels seus alts càrrecs . L ’ operació també va arribar a empreses privades i domicilis particulars .

L ’ operació es va fer en el marc de la causa oberta relacionada amb els preparatius del referèndum de l ’ 1-O . Aquesta causa està oberta

pels delictes de desobediència , prevaricació i malversació . Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) en un comunicat , el jutge havia ordenat sis registres en “ despatxos oficials ” del Govern de la Generalitat i remarcava que l ’ escorcoll “ es limitava als despatxos de les persones que tenen condició d ’ investigades dins de la causa ”.

El titular jutjat d ’ instrucció número 13 de Barcelona , Juan

Blanes , com la resta de municipis , va sortir al carrer per defensar la democràcia . Foto Yoyo

Antonio Ramírez Sunyer , va obrir una investigació per l ’ anomenat cas Vidal , arran de les conferències de l ’ exsenador on va apuntar que el Govern disposava de dades fiscals dels catalans de manera il · legal . Aquesta causa va ser el detonant de l ’ actuació .

La resposta ciutadana va ser immediata i centenars de persones es van presentar a les portes dels edificis ocupats per defensar “ la democràcia i el Govern català

”. La màxima concentració es va produir davant d ’ Economia , on la Guàrdia Civil hi va passar més de 20 hores . La Policia Nacional també es va presentar a la seu de la CUP a Barcelona , però finalment no va entrar .

Les concentracions van seguir els dies posteriors davant del TSJC i la Ciutat de la Justícia , sempre coordinades per l ’ ANC i Òmnium , que no es van cansar de repetir que havien de ser protestes pacífiques i evitar en tot moment caure en provocacions .

Estat d ’ excepció

En una declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat -després de reunió extraordinària del Consell Executiu- Carles Puigdemont es va refermar en l ’ 1-O i va fer una crida a la ciutadania per donar una resposta “ massiva i pacífica ” davant de l ’ actitud “ totalitària ” de l ’ Estat . El president va asseverar que en les “ darrers hores i avui ” el Govern espanyol ha “ suspès de facto l ’ autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d ’ excepció ”. “ Les llibertats

estan essent suspeses i reprimides ”, va afegir .

Concentracions multitudinàries

Responent a una convocatòria que es va estendre a la ciutadania principalment a través de les xarxes socials , WhatsApp i el mètode més tradicional de tots , el boca-orella , milers de persones es van mobilitzar arreu del país . La trobada va ser a les vuit del vespre a les portes dels ajuntaments . L ’ objectiu , tal com s ’ explicitava al missatge compartit i reenviat , era donar suport a les institucions catalanes i en defensa de la democràcia .

Es tractava de que tots aquells i aquelles que no podien anar la concentració de Barcelona , ho fessin a la seva població . El missatge de la convocatòria estava encapçalat pels símbols internacionals d ’ ajuda , SOS , així com per de la privació de la llibertat d ’ expressió , una franja roja sobre una boca .

I després d ’ intervenir les finances catalanes , va arribar el torn als Mossos d ’ Esquadra . yy