ENTREVISTA A ALBERT DEPRIUS DÀVILA( TENOR, DIRECTOR DEL COR I ORQUESTRA SIMFÒNICA HARMONIA, DE CALELLA)
“ A les escoles s’ hauria d’ ensenyar més música i acostumar els nens a escoltar Mozart”
ALMUDENA MONTAÑO
El pinedenc Albert Deprius és un tenor i director de cor i orquestra polifacètic: el podem veure cantant acompanyat d’ un pianista, un cor o una orquestra; i d’ altres vegades, adopta el paper de director de tots ells. Actualment és el director del Cor i Orquestra Simfònica Harmonia, de Calella. Al llarg de la seva carrera ha obtingut molts premis i ha tingut una formació molt continuada i brillant: va començar els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i l’ any 2002 va obtenir el Grau Superior de Cant amb la Menció Honorífica. Des de llavors, no ha cessat d’ assistir a classes magistrals per instruir-se encara més.
Què ha après a les classes de les veus conegudes, com Montserrat Caballé, el suís Kurt Widner o els italians Annabella Rossi i Bonaldo Giaiotti? D’ alguns més tècnica, d’ altres com respirar i també he après com afrontar aquesta professió tant des de l’ aspecte professional com humà. Per a mi és molt important el tracte humà, que sovint no el trobes, tot i que he de dir que he tingut la sort de trobar-me sempre molt bons companys.
Els seus recitals com a solista de líric, òperes i sarsueles han viatjat per diversos auditoris i teatres de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Cuba, Colòmbia i Panamà. On li ha agradat més poder mostrar la seva veu? Guardo bons records de tots els llocs on he actuat, sigui cantant o dirigint. Va ser especial el primer cop que vaig pujar al Palau de la Música de Catalana o al Gran Teatre del Liceu... són impressionants! També recordo La Traviata que vaig cantar al Teatro de La Habana, a Cuba, amb la gran ballarina Alícia Alonso en el públic. Però també és molt gratificant actuar en escenaris petits, amb públic proper i molt agraït,
Albert Deprius és tenor i dirigeix el Cor i l’ Orquestra Simfònica Harmonia de Calella. Foto: Almudena Montaño
i sempre un plaer actuar a casa, sigui a Pineda o a Calella.
En quin dels rols que ha adoptat en les òperes s’ ha sentit més identificat? Un dels que més he gaudit cantant és el de Mario Cavaradossi de l’ òpera Tosca de Puccini, també la Bohème o la Madama Butterfly, així com el rol principal de la sarsuela catalana Cançó d’ Amor i de Guerra que he posat en escena gairebé 80 vegades.
I com és la seva experiència als grans festivals? Tinc la sort de poder participar a molts festivals del país. Al de Santa Florentina, a Arenys de Munt, fa molts anys que hi participo com a solista i sempre és un plaer repetir l’ experiència. També he actuat al Festival Isaac Albèniz de Camprodon, entre altres.
Quanta gent forma part del Cor i Orquestra Simfònica Harmonia que vostè dirigeix? Actualment el Cor Harmonia el formen uns 30 components, de totes les edats, i l’ Orquestra Simfònica Harmonia la formen uns 36 músics, la majoria força joves, però molt bons.
Quins requisits són necessaris per formar-ne part? El més important és que tinguin moltes ganes de cantar, i si, a més, tenen nocions de cant i / o música, encara millor. Compromís i constància... i sobretot paciència per aguantar-me!
Els fa assajar molt? Normalment fem dos assajos setmanals, els dimarts i dijous, a les 22 h, tot i que puntualment, quan tenim alguna actuació, fem algun assaig més.
Quan és la propera actuació? El 4 de novembre tenim una Gala Lírica a l’ Auditori de Sant Martí de Barcelona. A finals de novembre actuarem al concert de Santa Cecília, a Calella. I al desembre oferirem per diverses localitats el Concert de Nadal, amb Valsos i Polques i cançons nadalenques.
El Concert de Nadal ja s’ ha convertit en una tradició. I tant! És un concert molt agraït i també molt exigent, ja que interpretem obres que dies abans o després el públic les escolta a la televisió en el concert de Cap d’ Any de Viena per la Filharmònica de Viena... les comparacions són odioses! ha, ha, ha! Però el més important és posar-hi el cor i gaudir-lo al màxim i sobretot ser feliç amb el que fas sense cap mena de pretensió.
Quin tipus d’ obra interpreten més? No estem tancats a cap tipus de repertori, tot i que en els últims anys ens hem decantat més a fer un repertori líric i, per això, vam crear fa sis anys la Temporada Lírica Ciutat de Calella oferint òperes i sarsueles representades i concerts lírics per diferents escenaris de la ciutat, però també hem fet molta cançó catalana i temes de pel · lícules.
Fa tres setmanes va dirigir l’ espectacle Una tarda a Hollywood, a l’ envelat de Calella, on van interpretar les bandes sonores de grans pel · lícules. Com va anar? Va ser un èxit de concert amb un públic entusiasmat, entregat i realment estic molt content del resultat musical tant del cor, com de l’ orquestra i de la mezzosoprano solista, Anna Gomà.
En alguns espectacles s’ atreveixen també amb la construcció de l’ escenografia, com en l’ òpera
Cavalleria Rusticana. De qui va ser la idea? Meva, ja que a poques setmanes de l’ estrena vaig fer la proposta a la junta directiva. Va ser una nova experiència, molt positiva. Tots els components del cor, amb l’ ajuda d’ algunes persones externes a l’ entitat com els amics Joan Rodés i Xavi Vila, es van abocar durant les tres últimes setmanes a la construcció de l’ escenografia. Un cop ets a dalt de l’ escenari, cantant, i veus que tot el que t’ envolta és fet, pensat, coordinat per nosaltres... dona una satisfacció molt gran! Aprofito per agrair una vegada més l’ esforç i dedicació de totes i cadascuna de les persones que fan possible la Temporada Lírica Ciutat de Calella, al nostre públic i a l’ Ajuntament de Calella.
Costa inculcar als més joves la música clàssica? Costa molt, però és un problema generalitzat en aquest país. A les escoles s’ hauria d’ ensenyar més música i acostumar als nens a escoltar Mozart, Beethoven, Granados... No en saben res! I sovint no ho saben ni els professors, que això encara és més greu!
Cantar amb la Maria Callas a l’ Òpera de Roma. Quan li preguntes a Albert Deprius amb qui li agradaria compartir escenari, riu i assegura que“ potser amb cantants d’ altres èpoques, com Maria Callas, o Franco Corelli... De fet, m’ hagués agradat viure aquells anys, quan les cantants eren dives de veritat”. Un cop triada la parella, busquem l’ escenari ideal:“ m’ encantaria actuar a l’ Òpera de Roma o a l’ Escala de Milà. Però també m’ agraden escenaris més propers, com tornar al Liceu: fa uns 8 anys vaig cantar amb el cor del Liceu durant tres temporades i en algun recital privat i ara estaria bé tornar-hi. Sempre ve de gust també tornar al Palau de la Música, on hi he cantat diverses vegades”, confessa Deprius. yy
A. Deprius com a solista. Foto JM Arenaza Deprius dirigint el Cor Harmonia. Foto JM Arenaza Actuació dels tres tenors. Foto JM Arenaza
PRÒXIMA EDICIÓ: 8: 12 novembre JULIOL