2 LA MARINA 1-O octubre DE 2017

Una data per a la història

Les votacions del referèndum del dia 1 d’ octubre de 2017 entren amb tota seguretat en aquells fets que acostumem a classificar d’“ històrics”.

Després de la prohibició de la votació decretada pel Tribunal Constitucional, les forces de seguretat van procedir a buscar les urnes, a segrestar paperetes i sobres de votació, a recollir les citacions per als membres de les meses, a tallar les comunicacions a internet dels col · legis electorals...

Tot va ser inútil i la voluntat de centenars de milers de ciutadans disposats a votar van superar els entrebancs i les prohibicions. Més de dos milions de persones van votar. Un 42 % del cens.

Llàstima que la diada que podria ser recordada per l’ originalitat d’ un poble que exerceix una votació sense l’ acord del seu estat, acabés tacada per la violència d’ unes forces de seguretat. A tot el món es van publicar les imatges de les forces antiavalots espanyoles“ actuant” contra votants a Catalunya.

La pròpia votació i les escenes de repressió policial associades formen una fita que ben segur tindrà importants efectes que anirem descobrint en les properes dates. yy

LA MARINA MARESME 31. ANY III

Edita: Ràdio Marina, SA- NIF A17063421 Ca la Guidó, 1- 17300 BLANES Tel. 972 334 500- Fax 972 336 484 lamarina @ radiomarina. com- www. radiomarina. com Cap de redacció: Joan Ferrer i Bernat Publicitat: Dani Mateu- Fernando Atencia publicitat @ radiomarina. com- Tel. 972 334 500- 660 089 090 Disseny i maquetació: Indústria Gràfica Montserrat, SL Tel. 972 330 298 Imprimeix: Gráficas de Prensa Diaria, SAU Tiratge d’ aquesta edició: 20.000 exemplars Dipòsit legal: Gi 203-2015

Accés a les edicions anteriors de La Marina per codi QR o a www. radiomarina. com / hemeroteca

Dues noies mostren orgulloses les paperetes. Foto Joan Maria Arenaza

la crònica- joan ferrer

La campanya del referèndum de l’ 1-O va ser del tot atípica. Hi havia diverses formacions que defensaven el Sí. No hi havia, però campanya del NO. El principal objectiu era que no es fes el referèndum.

L’ atenció mediàtica estava posada més en els moviments de la Guàrdia Civil a les ordres del fiscal buscant paperetes i urnes, que dels arguments per votar una opció o una altra.

Diversos mitjans de comunicació també van rebre la visita de la“ benemèrita” perquè feien publicitat de l’ 1-O o no agradava la direcció editorial que tenien.

Quan es van confiscar un gran nombre de paperetes, des de

Madrid, ja es donava per tancat el cas. L’ efecte, però, va ser tot el contrari. La gent va començar a imprimir paperetes a casa i també diverses empreses impressores. Els carrers i les places es van omplir de la preuada papereta. Al final, no podia ser d’ una altra manera. N’ hi va haver per a tothom i en van sobrar.

A partir d’ aquest moment, els actes de campanya es convertien en sortides ciutadanes a omplir de paperetes i programes, tots els pobles i ciutats.

Un dels objectius dels ciutadans era saber on havia d’ anar a votar. En molts casos, era el col · legi electoral de sempre, però en d’ altres, hi havia canvis perquè l’ alcalde no havia deixat les dependències municipals. El president Puigdemont es va convertir en mestre de cerimònies anunciant via twitter les adreces on es podien consultar els col · legis. La fiscalia, no trigava en tancar les pàgines, però immediatament n’ hi havia d’ altres. En definitiva una veritable cursa d’ obstacles.

La jornada de reflexió, també va ser diferent. Es va convertir en jornada de portes obertes a les escoles i centres on el diumenge 1-O s’ havia de votar per evitar que ho precintessin tot. Al llarg dels dies de campanya, els Mossos no van parar de rebre notificacions de com havien d’ actuar. El major Trapero ho tenia clar“ amb proporcionalitat i assegurant la seguretat de tothom”. La seva tasca va ser impecable i molt agraïda al final de la llarga i tensa jornada de l’ 1-O. yy