El Parlament va declarar la República catalana independent i va instar el Govern a aplicar-ne els seus efectes desenvolupant la llei de transitorietat jurídica i obrint el procés constituent. La proposta presentada per JxSí i la CUP va aconseguir el vot afirmatiu de 70 diputats en una votació secreta. 10 diputats van votar en contra i 2 més en blanc. Cs, PPC i PSC van marxar de l‘ hemicicle per no participar a la votació. El text aprovat estableix, en la seva part declarativa, que s‘ assumeix el mandat del poble de Catalunya expressat a l‘ 1-O i declara que“ Catalunya esdevé un estat

Els diputats cantant Els segadors. Foto ACN

independent en forma de República”. Així mateix, el text també insta el Govern a dictar“ totes les resolucions necessàries” per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república així com obrir el procés constituent.

Després de la votació, la sessió va acabar amb els parlamentaris cantant“ Els Segadors”. Es van mostrar llavors algunes banderes reclamant l‘ alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La sessió plenària va ser seguida molt a prop del Parlament per milers de persones que van mostrar la seva alegria pel resultat de la votació. A l’ interior del Parlament, més concretament a l’ Auditori, hi havia 500 alcaldes que van donar la benvinguda a la nova república i van fer costat al govern i als parlamentaris independentistes.

Article 155

Mariano Rajoy anunciant el 155. Foto ACN

El president del govern espanyol

, Mariano Rajoy, va anunciar el mateix divendres les primeres mesures que adoptava d’ acord a l’ article 155 de la Constitució per al que havia obtingut l’ aval del Senat. Entre aquestes mesures, el cessament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i tot el seu Govern, i la designació dels ministeris com els òrgans que gestionaran les competències de cada àrea. El president espanyol també va acordar la dissolució del Parlament de Catalunya i

la convocatòria d’ eleccions autonòmiques el 21 de desembre. A més, va anunciar l’ extinció de les oficines del president i del vicepresident, del Consell de la Transició Nacional, del DIPLOCAT, de totes les delegacions a l’ estranger excepte Brussel · les i del cessament dels delegats de Brussel · les i Madrid. També el cessament del secretari de l’ Interior, César Puig, i del director general dels Mossos, Pere Soler. De matinada, es cessava el major dels mossos, Josep Lluís Trapero. yy

catalunya

La jutgessa Carmen Lamela va decretar el dilluns 16 d’ octubre a la nit presó incondicional comunicada per als presidents de l‘ Assemblea Nacional Catalana( ANC) i d‘ Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d‘ un presumpte delicte de sedició. D‘ aquesta manera, atenia la petició de la Fiscalia. Durant la seva declaració, Sànchez només va respondre a les preguntes del seu advocat, mentre que Cuixart es va acollir al seu dret de no declarar. D‘ aquesta manera, van seguir la mateixa estratègia que en la primera declaració davant de Lamela, el 6 d‘ octubre.

Ja en la interlocutòria en què havia deixat lliure amb mesures cautelars al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero unes hores abans, la jutgessa apuntava a Sànchez i Cuixart com els promotors de les protestes del 20 i 21 de setembre.

Missatges de Sànchez i Cuixart

Concentració amb espelmes a Lloret. Foto M. A. Comas

Els dos Jordis, en uns vídeos gravats prèviament per si quedaven

privats de llibertat, van deixar constància del seu estat d’ ànim, van fer una crida a la calma, però van demanar que no s’ aturessin les mobilitzacions per aconseguir el que va defensar el poble català l’ 1-O.

El president de l‘ ANC, Jordi Sànchez, i el d‘ Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, demanaven“ unitat, serenitat, confiança i coratge” després que la jutgessa hagués decretat presó sense fiança per a ells. En els dos vídeos que es van difondre a través de

les xarxes socials, els dirigents de les entitats sobiranistes lamentaven que se‘ ls hagi“ privat de llibertat”.

Sànchez avisava que la decisió“ no respon a cap principi de justícia”.

“ Ens havien dit que no podríem votar i ho hem fet; ara ens diran que no podem crear aquest nou estat”, apuntava Cuixat al seu torn en una crida també a“ seguir treballant de manera organitzada”.

Suport massiu

La resposta de la ciutadania no es va fer esperar ni un minut. Només fer-se públic el seu empresonament, hi va haver cassolades a molts punts del país. L’ endemà mateix, aturades als centres de treball i multitudinària concentració a la Diagonal de Barcelona.

La gent ho tenia clar,“ són empresonaments polítics”.

Carles Puigdemont manifestava sobre la presó de Sànchez i

Cuixart,“ pretenen empresonar idees però fan més forta la necessitat de llibertat”. El president veia“ molt mala notícia” la decisió de la jutgessa.

L‘ Ajuntament de Girona, Òmnium i l‘ ANC van presentar una denúncia contra l‘ Estat pels empresonaments de Sànchez i Cuixart.

Ho van intentar el mateix dilluns al vespre, però no ho van aconseguir. Finalment, es va formalitzar el dimarts.

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo deia que Sànchez i Cuixart no eren a la presó per les seves idees sinó per“ obstaculitzar” la tasca policial.

El delegat del govern espanyol a Catalunya demanava separar l‘ acció judicial de la política tot defensant la seva independència.

El Col · legi de Periodistes de Girona, va crear la Mosca de la Dignitat i la dedicà als milers de voluntaris que van fer possible l‘ 1-O. Aquella setmana es van lliurar les Mosques de Sant Narcís del col · lectiu periodístic. yy