La Marina Maresme La-Marina-Maresme Maig | Page 13

LA MARINA 13
MAIG DE 2018
Taula de Treball del Delta de la Tordera
SELVA - MARESME
ta de Malgrat, així com la platja
de S’Abanell de Blanes.
La Sala de Plens de l’Ajun-
tament de Blanes va acollir a
finals d’abril una nova reunió
per continuar fent realitat la
Taula de Treball del Delta de la
Tordera, un projecte que suma
els objectius comuns de quatre
municipis de la conca: Malgrat,
Blanes, Palafolls i Tordera. A
diferència de les anteriors tro-
bades, en aquesta ocasió només
estaven cridats a participar-hi
representants polítics dels qua-
tre ajuntaments implicats.
Per això, es tractaria que
aquest pla contemplés totes les
mesures necessàries per retornar
l’equilibri del delta i les platges,
així com que coordini les figu-
res de planejament i protecció
conjunta. També es compta amb
col·laboracions de projectes espe-
cífics i/o entitats de recerca com
el Centre d’Estudis Avançats de
Blanes, (CEAB), on precisament
va tenir lloc la segona trobada de
la Taula de Treball del Delta de la
Tordera.
«Formen part de la taula:
Blanes, Tordera, Malgrat i
Palafolls»
El tema de debat central va
ser el document de constitució
formal i el reglament de funci-
onament, amb l’objectiu que la
propera trobada de la Taula de
Treball del Delta de la Tordera
tingui lloc a mitjans del proper
mes de juny, abans de Sant Joan.
Es dona aquest marge de temps
perquè a partir d’ara es tracta
de què s’aprovi el document de-
finitiu consensuat entre totes les
parts. S’haurà d’aprovar en els
respectius plens municipals dels
quatre municipis. Actualment la
«Hi haurà un consell
regidor, un comitè
d’autoritats competents i
els participants»
Delta Riu Tordera. Foto Aj. Blanes
taula està constituïda de facto i
tan sols manca que es faci de ma-
nera formal i oficial.
Durant la sessió es van trac-
tar les esmenes presentades a la
proposta original que es va fer
arribar als càrrecs electes. Una
de les qüestions que va generar
més debat va ser la possibilitat
d’alterar el nom de l’organisme
51è Aplec de la
Sardana
LLORET DE MAR
El primer diumenge de maig es
va celebrar, com marca la tradició,
una nova edició del tradicional Aplec
de la Sardana de Lloret de Mar.
Hi van participar les cobles La
Flama de Farners, Ciutat de Girona
i La Principal del Llobregat que van
interpretar un total de 30 sardanes.
Al migdia hi va haver el dinar
popular cuinat pel Xino-Xano. Al
llarg del dia també hi va haver ac-
tivitats per a la mainada i altres ele-
ments que van completar la festa.
En l’apartat d’homenatges, en-
guany el protagonista ha estat Mar-
cel Sabaté i Reixach, director d’or-
questra. L’altre protagonista ha estat
Jordi Rocas Palau, que pocs dies
abans havia rebut el guardó Sa Ga-
vina per la seva implicació en la vida
cultural i social de Lloret de Mar,
destacant, entre moltes altres acti-
vitats, la seva activitat sardanística
(veure la contraportada d’aquesta
mateixa edició, pàg. 32).
El dia abans a la nit, La Principal
del Llobregat va oferir el tradicional
concert de la vigília. yy
La pluja va obligar a fer l’Aplec al pavelló. Foto M.A. Comas
perquè passés a dir-se Taula de
Treball del Delta i la Conca de
la Tordera, una proposta que en
principi no va acabar prosperant.
També es va recordar la necessi-
tat que en un futur es vetlli tam-
bé per la situació que es pateix al
cabdal alt del riu.
Aquest òrgan es considera
com un espai de governança ne-
cessari per al desenvolupament
del procés de planificació integral
del territori deltaic i el litoral de
la conca de la Tordera. L’objectiu
és poder recuperar els equilibris
ecològics i socials d’aquest espai
natural i reduir la seva vulnerabi-
litat al canvi climàtic. Es vol as-
solir mitjançant un pla d’actuació
integral de recuperació del delta
de la Tordera, de la platja i del del-
L’estructura de la taula inte-
gra com a membres un consell
regidor, un comitè d’autoritats
competents i els participants,
amb la finalitat de generar un
òrgan participatiu transparent
i funcional. Del què es tracta és
d’emprendre un procés de plani-
ficació estratègica per a la recu-
peració dels equilibris ecològics
i socials del territori deltaic, la
principal finalitat. yy