BLANES

L ’ augment de la temperatura de l ’ aigua del Mediterrani , a causa de l ’ escalfament global , està creant clars “ guanyadors ” i “ perdedors ” entre les espècies vegetals que actualment dominen aquestes aigües .

Els resultats d ’ un estudi fruit de la col · laboració entre investigadors del Centre d ’ Estudis Avançats de Blanes ( CSIC ), la Universitat de Barcelona ( Departament de Biologia Evolutiva , Ecologia i Ciències Ambientals i Institut de Recerca de la Biodiversitat ), l ’ Institut Mediterrani d ’ Estudis Avançats ( CSIC-UIB ), l ’ Oregon State University ( USA ), la Deakin University ( Austràlia ), la Nature Conservation Foundation ( India ) i Bangor University ( Gal · les , Regne Unit ), dins del marc del projecte RECCAM , alerten del risc que corren algunes comunitats d ’ algues mediterrànies de patir l ’ impacte de l ’ herbivorisme , cosa que en

podria minvar encara més les poblacions .

D ’ altra banda , l ’ estudi és moderadament optimista quant als herbeis de plantes marines com la posidònia , ja que en aquest cas l ’ impacte es mantindria estable o , fins i tot , podria disminuir . “ Algunes espècies , com la posidònia , tot i que no és immune als efectes directes de la temperatura , com a mínim sembla que podran resistir bé l ’ impacte dels herbívors . Altres , com la planta C . nodosa , podrien emergir com les clarament guanyadores en aquest escenari , tot i que dependrà de la seva capacitat d ’ adaptació ”, afirma Teresa Alcoverro , investigadora del CEAB-CSIC i responsable del projecte RECCAM .

L ’ objectiu del treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin era el d ’ analitzar els factors que poden influir potencialment en les interaccions planta-herbívor , experimentant

amb tres de les més importants espècies vegetals del Mediterrani ( les plantes Posidonia oceanica , Cymodocea nodosa i l ’ alga Cystoseira mediterranea ) i el seu consumidor comú , l ’ eriçó de mar ( Paracentrotus lividus ).

Els resultats dels experiments mostren que la pressió de l ’ herbivorisme sobre les dues espècies de plantes es mantindria semblant amb l ’ escalfament de l ’ aigua . Fins i tot podria arribar a reduir-se aquesta pressió , ja que aquestes plantes marines produeixen més compostos tòxics o desagrables pels herbívors quan creixen en aigües càlides .

En canvi , els escenaris no són tan optimistes per a l ’ alga C . mediterranea , que amb les altes temperatures redueix la seva taxa de creixement , mentre el consum per part dels eriçons de mar es manté alt . Es tracta d ’ una situació preocupant , tenint en compte que en l ’ actualitat el sobrepastoreig

dels eriçons té ja un impacte important sobre els boscos d ’ algues , cosa que pot arribar a produir l ’ aparició de blancalls ( zones de roca pelada , sense algues ). Aquest sobrepastureig es

Posidònia mossegada per herbívors . Foto CEAB-CSIC

deu principalment a una superpoblació de garotes que afecta certes zones del Mediterrani occidental , per la manca de depredadors naturals que provoca la sobrepesca . yy

SELVA / MARESME

La Taula de Treball del Delta de la Tordera l ’ impulsen els ajuntaments de Blanes , Malgrat , Tordera i Palafolls , i compta amb la implicació d ’ altres administracions , científics , pagesos , hostaleria i entitats mediambientals amb l ’ objectiu de redactar un pla integral de recuperació de l ’ espai .

« El projecte ha d ’ aplegar les mesures necessàries per retornar l ’ equilibri a aquest espai natural »

El projecte ha d ’ aplegar les mesures necessàries per retornar l ’ equilibri a aquest espai natural , coordinant alhora les figues de planejament i protecció conjunta del Delta . Inicialment , en la sessió de treball d ’ aquest gener s ’ havia de tractar com a punt central l ’ estudi científic preliminar que s ’ ha d ’ utilitzar com a pas previ al Pla d ’ Actuació Integral de Recuperació de l ’ espai natural , que està molt avançat , però encara no s ’ ha pogut enllestir .

En la primera trobada que

Delta Riu Tordera . Foto Aj . Blanes

va tenir lloc el juny de l ’ any passat , es va nomenar una comissió de treball d ’ experts amb aquest objectiu . Paral · lelament , el novembre passat es va incorporar un nou col · lectiu d ’ estudi que es centra més en l ’ àmbit social . Es tracta del projecte ISACC Tor- Delta , que dona suport tècnic al desenvolupament de la taula per poder assolir els objectius que va menar la seva creació , i compta amb un finançament

atorgat pel Ministeri d ’ Agricultura , Pesca , Alimentació i Medi Ambient a través de la Fundació Biodiversitat .

La investigadora en cap del projecte ISACC , Annelies Boekman , conjuntament amb la regidora de l ’ Ajuntament de Malgrat de Mar , Núria Casajoana , han conduit la segona reunió , que ha servit bàsicament per posar-se al dia respecte l ’ estat en què es troba

actualment el procés després que ha passat mig any . D ’ altra banda , el científic del CEAB Rafel Sardà ha intervingut per explicar la metodologia que s ’ està emprant per elaborar l ’ estudi previ científic que servirà per acordar les mesures del pla d ’ actuació integral de recuperació del Delta i les platges de Blanes i Malgrat .

En aquesta reunió hi han participat l ’ alcalde de Blanes ,

Mario Ros acompanyat del ponent d ’ activitats per delegació en aquest Ajuntament , Salvador Tordera . També han participat l ’ alcaldessa de Malgrat de Mar , Carme Ponsa , així com diversos regidors i tècnics de Malgrat , Tordera i Palafolls . Igualment , s ’ ha comptat amb l ’ assistència de representants dels diversos sectors implicats en aquest procés : l ’ Agència Catalana de l ’ Aigua , ( ACA ), pagesia , hostaleria , entitats mediambientals , etc .

« L ’ estudi científic preliminar no es presentarà fins el mes de juny »

El cronograma que s ’ ha acordat tirar endavant durant els propers mesos estableix que la III Trobada de la Taula de Treball tindrà lloc el 19 de juny , i serà de nou al Centre d ’ Estudis Avançats de Blanes . En aquesta ocasió , a fi que pugui participar el major nombre de persones possible en representació dels diferents agents implicats , la reunió es farà a la tarda enlloc del matí . yy