La Marina Maresme La-Marina-Maresme Abril | Page 4

4 LA MARINA
ABRIL DE 2018
Després de l‘1-O: polítics empresonats o exiliats,
mobilitzacions al carrer, 155 i bloqueig polític
CATALUNYA
El primer d’abril va fer sis
mesos de l’1-O. Des de llavors,
Catalunya ha vist una declaració
d’independència al Parlament,
l’aplicació de l’article 155 i la des-
titució del govern de Carles Puig-
demont, el processament de polí-
tics independentistes que estan en
presó preventiva o a l’estranger i
unes eleccions a finals d‘any amb
una participació històrica. Sobre
la taula s’ha posat el nom de tres
candidats a una investidura que
encara està políticament bloque-
jada i que té en el 22 de maig la
data límit. Més enllà però, de la
branca políticoinstitucional i ju-
dicial, l’1-O va obrir una etapa
també de mobilitzacions a l‘alça.
El sobiranisme ha convocat al car-
rer protestes contra les càrregues
policials de l’1-O i contra els em-
presonaments, de forma sostin-
guda. I tot i que en menys ocasi-
ons, també els constitucionalistes
s‘han fet sentir en manifestacions
a Barcelona.
Una de les primeres reacci-
ons a l’1-O, va arribar dos dies
després, el 3 d’octubre. Una jor-
nada de protesta sota el concepte
d’“aturada de país”, amb concen-
tracions massives en pobles i ciu-
tats -700.000 persones, segons la
Guàrdia Urbana, a la tarda a Bar-
celona- per protestar contra les
càrregues policials del diumenge.
La cinquantena de talls a les car-
reteres va marcar també la jorna-
da. Per contra, cinc dies després,
el diumenge 8 d’octubre, el centre
de Barcelona es va omplir a ves-
sar de manifestants a favor de la
unitat d‘Espanya, convocats per
Societat Civil Catalana: 350.000
persones, segons el mateix cos.
La mobilització al carrer va
seguir el dia 10, en què estava
previst una declaració de Puigde-
mont al ple del Parlament. Segons
la Guàrdia Urbana, 30.000 perso-
nes van seguir-ho al passeig Lluís
Companys. I el doble de persones
van sortir el 12 d’octubre al car-
rer, però per motius contraris.
Unes 65.000 persones, van xifrar
els agents de Barcelona, tretze ve-
gades més que el 2016.
Tornen les cassolades. Foto J.M. Arenaza
van cridar a una manifestació fins
al consolat alemany amb 55.000
persones, segons la Guàrdia Urba-
na, per protestar contra la deten-
ció de Puigdemont. En paral·lel
i convocats en alguns casos pels
CDR, un grup de persones es van
concentrar davant de les delega-
cions del govern espanyol. Unes
protestes que es van saldar amb
càrregues policials, nou detin-
guts i 100 persones ateses ferides
de diversa consideració, segons el
SEM. També es van produir talls a
les carreteres i marxes lentes a les
principals vies del país.
Les concentracions a les portes dels ajuntaments han estat permanents. Foto Joan Maria Arenaza
EL SOBIRANISME EN CONTRA
DELS EMPRESONAMENTS
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
van ser els dos primers dirigents
independentistes que van entrar a
presó. La resposta va arribar l’en-
demà: aturades als llocs de treball
i una concentració amb 200.000
persones, sempre d’acord amb les
dades de la Guàrdia Urbana, que
van encendre espelmes a la Dia-
gonal de Barcelona. Però hi va ha-
ver una segona manifestació, el 21
d‘octubre, que va omplir de dalt a
baix el passeig de Gràcia. La xifra,
450.000. Des de llavors, com a mí-
nim cada mes, l‘ANC i Òmnium
Cultural han organitzat actes arreu
del país per recordar els empreso-
naments del 16-O.
Amb la declaració de la Repú-
blica al Parlament i la immediata
aplicació del 155, va arribar una
nova manifestació constituciona-
lista a Barcelona a finals d‘octubre.
Aquella setmana Puigde-
mont, Toni Comín, Clara Pon-
satí, Meritxell Serret i Lluís Puig
van optar per quedar-se a “l‘exili”
a Brussel·les, mentre que Oriol
Junqueras, Carles Mundó, Joa-
quim Forn, Raül Romeva, Jordi
Turull, Josep Rull, Santi Vila, Do-
lors Bassa i Meritxell Borràs van
presentar-se a declarar davant de
l’Audiència Nacional per rebel·lió,
sedició i malversació. L’empreso-
nament dels consellers destituïts
va derivar en una concentració
inicial a les portes del Parlament
al vespre del 2 de novembre, i van
començar les cassolades.
Una vaga el 8-N, amb polèmi-
ca i als tribunals, va acabar amb
nous talls a les carreteres i a les
vies de l’AVE a Sants i Girona i
més concentracions a diversos
punts del país. Les entitats sobi-
ranistes van tornar a convocar al
cap de tres dies, l’11-N. I d‘aque-
lla manifestació en va sortir la
convocatòria de l’ANC i Òmnium
per a una altra jornada, aquest
cop als carrers de Brussel·les, el 7
de desembre. La policia belga ho
va xifrar en 45.000 manifestants.
Feia pocs dies que havia co-
mençat la campanya electoral
i que havien sortit de la presó
Mundó, Romeva, Turull, Rull,
Bassa i Borràs, després de pagar
100.000 euros de fiança cadascun
–Santi Vila i Carme Forcadell van
sortir-ne al cap d‘un dia després
de pagar la fiança inicial. I tam-
bé a principis de desembre el
jutge del Tribunal Suprem Pablo
Llarena va decidir retirar l‘ordre
de detenció europea que havia
demanat la jutgessa de l’Audièn-
cia Nacional Carmen Lamela al
novembre i que havia dut Puig-
demont, Ponsatí, Puig, Serret i
Comín a comparèixer davant de
la justícia belga.
Pancartes i llaços grocs arreu. Foto J.M. Arenaza
I en aquest context van arri-
bar les eleccions del dijous 21-D,
convocades pel president del go-
vern espanyol, Mariano Rajoy, en
aplicació de l‘article 155. Es va re-
gistrar una participació històr