catalunya

Els dies previs a l’ 1-O van ser de màxima pressió de l’ Estat a persones, entitats i institucions per evitar la celebració del referèndum.

Es va ordenar que Mossos d’ Esquadra i Policies Locals intervinguessin tot el material relacionat amb la campanya i el referèndum. Es van localitzar cartells i paperetes després de fer nombroses entrades i escorcolls a empreses d’ arreu del país, es van tancar webs i es van detenir diversos alts càrrecs de la Generalitat. Els mitjans de comunicació també van estar en el punt de mira del govern central i els jutjats.

Alcaldes investigats

des que van fer costat a l’ 1-O. A Blanes, Miquel Lupiànez( PSC), emparant-se en un informe del secretari municipal, va comunicar a la Generalitat que no podia cedir locals municipals. El mateix alcalde, però, va enviar una carta al Govern per negociar quins espais es podien utilitzar, la majoria, propietat de la Generalitat. PDeCAT i ERC, socis de govern del PSC, van pressionar i treballar al màxim perquè a Blanes es pogués votar amb normalitat.

Al Maresme, Carme Ponsa( Malgrat de Mar), Montserrat Candini( Calella), Joan Carles García( Tordera) i Joan Campolier( Santa Susanna) van fer costat al procés.

La Fiscalia va citar a declarar els 712 alcaldes que havien fet públic el seu suport i s’ havien posat al costat del President Puigdemont en l’ organització de l’ 1-O. Molts es van presentar als jutjats acompanyats de centenars o milers de persones i no van declarar. D’ altres, directament, van decidir no anar-hi tot i estar advertits de que podien ser detinguts.

A la Selva, Jaume Dulsat( PDeCAT), alcalde de Lloret de Mar, va ser un dels 712 alcal-

A Pineda de Mar, el fet de no deixar locals municipals( Xavier Amor), va suposar que el PDe- CAT abandonés el govern. A Palafolls, Valentí Agustí tampoc va donar cobertura a l’ 1-O tal i com ja havia passat amb el 9-N.

Bona part dels 712 alcaldes investigats per la Fiscalia, es van concentrar al Pati Gòtic de l’ ajuntament de Barcelona, abans de travessar la plaça de Sant Jaume fins al Palau de la Generalitat. Amb les vares en

Concentracions massives davant de les conselleries. Foto ANC

mà i a crits de‘ votarem, votarem’, van ser rebuts per l’ alcaldessa de Barcelona Ada Colau. El punt en comú, una apel · lació a la democràcia per encarar l’ 1-O.“ Tots aquests fets que anirem veient els propers dies empetiteixen l’ Estat davant del món, perquè el que fem és fomentar la democràcia”, assegurava l’ alcalde d’ Amposta, Adam Tomàs,

en línia semblant amb Marta Madrenas, alcaldessa de Girona. També va prendre la paraula la batllessa de Badalona, Dolors Sabater, que va assegurar que la“ reivindicació popular, pacífica, persistent, legítima i massiva fa trontollar el règim del 78”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va aprofitar

l’ acte, per llençar un missatge al sistema polític espanyol, a tots aquells que“ amenacen i als que s’ ho miren de costat perquè no els enganxi la crisi al damunt”.“ Que no subestimin la força del poble de Catalunya”, va etzibar, tot afegint que l’ Estat pot“ tenir moltes masses, pot tenir molts BOE i moltes lleis, però no tenen el poble de Catalunya”. yy

catalunya

El 20 de setembre, la Guàrdia Civil, per ordre del Jutjat número 13 de Barcelona, va entrar en diverses dependències de la Generalitat i va detenir alguns dels seus alts càrrecs. L’ operació també va arribar a empreses privades i domicilis particulars.

L’ operació es va fer en el marc de la causa oberta relacionada amb els preparatius del referèndum de l’ 1-O. Aquesta causa està oberta

pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya( TSJC) en un comunicat, el jutge havia ordenat sis registres en“ despatxos oficials” del Govern de la Generalitat i remarcava que l’ escorcoll“ es limitava als despatxos de les persones que tenen condició d’ investigades dins de la causa”.

El titular jutjat d’ instrucció número 13 de Barcelona, Juan

Blanes, com la resta de municipis, va sortir al carrer per defensar la democràcia. Foto Yoyo

Antonio Ramírez Sunyer, va obrir una investigació per l’ anomenat cas Vidal, arran de les conferències de l’ exsenador on va apuntar que el Govern disposava de dades fiscals dels catalans de manera il · legal. Aquesta causa va ser el detonant de l’ actuació.

La resposta ciutadana va ser immediata i centenars de persones es van presentar a les portes dels edificis ocupats per defensar“ la democràcia i el Govern català

”. La màxima concentració es va produir davant d’ Economia, on la Guàrdia Civil hi va passar més de 20 hores. La Policia Nacional també es va presentar a la seu de la CUP a Barcelona, però finalment no va entrar.

Les concentracions van seguir els dies posteriors davant del TSJC i la Ciutat de la Justícia, sempre coordinades per l’ ANC i Òmnium, que no es van cansar de repetir que havien de ser protestes pacífiques i evitar en tot moment caure en provocacions.

Estat d’ excepció

En una declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat-després de reunió extraordinària del Consell Executiu- Carles Puigdemont es va refermar en l’ 1-O i va fer una crida a la ciutadania per donar una resposta“ massiva i pacífica” davant de l’ actitud“ totalitària” de l’ Estat. El president va asseverar que en les“ darrers hores i avui” el Govern espanyol ha“ suspès de facto l’ autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d’ excepció”.“ Les llibertats

estan essent suspeses i reprimides”, va afegir.

Concentracions multitudinàries

Responent a una convocatòria que es va estendre a la ciutadania principalment a través de les xarxes socials, WhatsApp i el mètode més tradicional de tots, el boca-orella, milers de persones es van mobilitzar arreu del país. La trobada va ser a les vuit del vespre a les portes dels ajuntaments. L’ objectiu, tal com s’ explicitava al missatge compartit i reenviat, era donar suport a les institucions catalanes i en defensa de la democràcia.

Es tractava de que tots aquells i aquelles que no podien anar la concentració de Barcelona, ho fessin a la seva població. El missatge de la convocatòria estava encapçalat pels símbols internacionals d’ ajuda, SOS, així com per de la privació de la llibertat d’ expressió, una franja roja sobre una boca.

I després d’ intervenir les finances catalanes, va arribar el torn als Mossos d’ Esquadra. yy