ALMUDENA MONTAÑO

Emilio O . Casamayor és un apassionat de la investigació científica , especialment de l ’ ecologia microbiana . Fa vint anys que es va doctorar i , des de llavors , ha dirigit multitud de projectes . Des del 2014 és el director del Centre d ’ Estudis Avançats de Blanes ( CEAB- CSIC ), un centre del Consell Superior d ’ Investigacions Científiques fundat l ’ any 1985 que s ’ ha convertit en un referent nacional i internacional en biologia marina , ecologia i limnologia . M ’ explica moltes de les investigacions que porten a terme actualment ... Em semblen totes tan interessants que em venen ganes de matricular-me en Biologia i convertir-me en investigadora !

Quantes persones treballeu al CEAB ? Cent persones . La meitat són fixes -20 científics i 30 persones de suport administratiu i tècnic- i l ’ altra meitat contractades . També tenim una vintena d ’ estudiants en pràctiques .

Quants projectes esteu desenvolupant actualment ? Tenim entre 50 i 60 projectes vigents cada any repartits entres les àrees d ’ Ecologia , Biodiversitat , Conservació , Canvi Climàtic i Global , i Ecologia teòrica i computacional . Aproximadament , el 40 % són projectes nacionals , el 35 % internacionals , un 20 % del propi CSIC o de contractes públics i la resta de contractes privats .

Emilio O . Casamayor al costat de la central de dades del CEAB . Foto : Almudena Montaño

Parlem d ’ algun dels estudis en els que treballeu . Per què cada hivern desapareix la platja de Blanes ? És un procés natural durant l ’ hivern per culpa dels temporals . El problema a Blanes és que el passeig marítim i la calçada estan construïts damunt la mateixa platja i ocupen fins el 50 % de la seva superfície . Quan hi ha un temporal la platja es queda sense sorra visible perquè gran part es troba atrapada sota d ’ aquestes infraestructures

. Això , actualment , només passa al tram més proper de Sa Palomera , a la resta la platja s ’ està recuperant .

Hi ha alguna manera d ’ aturar aquest procés ? N ’ hi ha diverses . Es podria artificialitzar la costa , per exemple amb dics que evitin l ’ erosió i retinguin la sorra , com vol el Ministeri . Però des del CEAB estem veient com l ’ amplada de la platja s ’ està recuperant . Cal recuperar el delta de la Tordera perquè segueixi arribant sorra a la platja de Blanes de forma natural , ja que eliminar el passeig marítim i la calçada no seria viable . Actualment estem elaborant un estudi , encarregat per la Taula de la Tordera , que està formada per la majoria dels agents implicats . A principis de l ’ any vinent sortiran les directrius a seguir .

Aquest mes d ’ octubre , el CEAB acull la XIV Jornada d ’ Avenços en Ecologia , organitzada per la Societat Catalana de Biologia , CEAB i GECA . Quin és l ’ objectiu d ’ aquesta trobada ? Posar en contacte a investigadors que treballen en l ’ àmbit de l ’ ecologia amb investigadors d ’ altres disciplines relacionades . La manera de fer recerca provoca que sovint els investigadors es distanciïn

i sempre són interessants els estudis interdisciplinaris .

Quins temes s ’ hi tractaran ? Aquest any tindrem cinc investigadors d ’ altres institucions científiques de Catalunya que parlaran de temes relacionats amb l ’ ecologia : insectes i canvi global , genètica i adaptació als canvis ambientals , oceans del passat a través de canvis en els ecosistemes marins , el plom d ’ origen humà que es troba a la fauna salvatge de l ’ Amazones o la ciència ciutadana utilitzada per a la conservació de la diversitat biocultural .

Aquest estiu vau presentar el llibre “ La conservació de l ’ alta muntanya en un món canviant ”. Quins continguts inclou el llibre ? És un llibre que presenta treballs des de l ’ os bru fins a microbis , llacs alpins i plantes , com l ’ espècie humana ha viscut en aquests ambients i com són molt bons sensors del canvi global .

Un dels llocs on feu mostrejos és a l ’ Observatori Pirinenc ( LOOP ). Per què serveixen ? El LOOP és una xarxa d ’ estacions que tenim al Parc Nacional d ’ Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que periòdicament pren mostres químiques , biològiques

i meteorològiques . Alhora es fan mostrejos des de fa dècades a tota l ’ àrea dels Pirineus . Serveixen per conèixer els processos ecològics de la zona i com responen al canvi ambiental global . També es fan estudis del sediment dels llacs i estanys per a entendre i reconstruir el passat .

I a través de l ’ Observatori Marí Català , al CEAB recolliu dades del medi marí ? Sí . Des del 2009 l ’ Observatori Operacional del Mar Català obté dades de l ’ aire i de l ’ aigua a la capçalera del canó submarí de Blanes , una zona d ’ alt interès ecològic i econòmic . També sortim amb el vaixell del CEAB , la Dolores , cada dues setmanes per prendre mostres que complementen les dades de l ’ Observatori . Això ens permeten relacionar els canvis ambientals d ’ aquesta zona amb canvis locals , regionals i el mateix canvi global .

Un dels projectes en el que treballeu és el de purificar les aigües de forma natural . Com s ’ aconsegueix ? A través de la bioenginyeria . Al laboratori a l ’ aire lliure Urban River Lab , a la depuradora de Montornès del Vallès , tenim 18 canals de 12 metres de llargada on apliquem diferents condicions

experimentals per millorar la qualitat de l ’ aigua de forma sostenible .

Al CEAB teniu un laboratori-aquari dissenyat per fer-hi experimentació amb organismes vius . Quins experiments feu allà ? Com es produeix el creixement de les esponges en diferents condicions , la depredació amb eriçons de mar , com depuren les aigües les plantes aquàtiques de les vores dels rius o , fins i tot , ara mateix s ’ hi estan cultivant algues marines per replantar-les al medi natural . També estudiem les estratègies de cerca més eficients desenvolupades pels éssers vius .

Treballeu en algun projecte sobre els mosquits ? Sí . Mosquito Alert és un projecte de ciència ciutadana cooperatiu on participa La Caixa i el CREAF i està coordinat pel CEAB . S ’ ha creat una aplicació mòbil i qualsevol persona , a través d ’ una fotografia , pot notificar la troballa d ’ un mosquit tigre i els llocs de cria a la via pública .

Per donar a conèixer els vostres projectes , celebreu cada any la Setmana de la Ciència . Quan serà enguany ? El 15 i 16 de novembre serà la jornada de portes obertes . Al matí ens visitaran estudiants i al vespre el CEAB estarà obert a tothom . L ’ any passat van passar pel centre més de 600 persones .

Quines altres tasques de divulgació feu ? Hem baixat al poble amb el camió-laboratori Movilab , hem fet arribar la ciència a diferents bars de Blanes i hem fet una exposició en col · laboració amb l ’ Arxiu Municipal sobre les platges de Blanes i el delta de la Tordera per la qual han passat unes 5.000 persones . També hem col · laborat activament a les conferències d ’ Aula Blanes i tenim el projecte Tàndem de 3 anys amb l ’ escola Mossèn Joan Batlle . yy