Jordi Orobitg. Foto M. A. Comas

moisés garcía

El lloretenc Jordi Orobitg i Solé ha viscut en primera persona un dels moments polítics més importants de la història de Catalunya. Com a diputat de Junts Pel Sí, amb tasques de portaveu de Justícia, ha estat un dels redactors i ponents de la llei de transitorietat jurídica, un dels passos fonamentals en tot el procés independentista. Orobitg, a més, també forma part del govern municipal de Lloret de Mar com a portaveu d’ ERC en coalició, aquesta legislatura, amb el grup d’ Avancem.

Què és Catalunya ara mateix? Catalunya és una república incipient amb unes dificultats de consolidació evidents. Ara, però, té l’ oportunitat, arran de les eleccions impulsades pel govern de l’ Estat espanyol, de fer, el pròxim 21 de desembre, el referèndum

que l’ 1 d’ octubre no es va deixar fer per la via de la violència.

Vas ser un dels ponents de la llei de transitorietat jurídica. Per què va ser l’ escollit? Circumstàncies de la vida. La llei de transitorietat jurídica formava part del programa electoral de Junts Pel Sí i suposo que, pel fet que sóc advocat i portaveu de Justícia, es va entendre que era la persona més idònia.

Com ha viscut el procés de redacció d’ aquesta llei de transitorietat? La redacció de la llei ha estat un procés complex. En primer lloc, per l’ oposició dels grups parlamentaris unionistes. En segon lloc, perquè hi havia aspectes que als membres d’ ERC ens separaven del PDeCAT i la CUP. Tot i això, vam tenir la capacitat de

trobar una síntesi que permetia formular la república d’ una manera escèptica, sense que imperés cap criteri ideològic, i que fos una eina per a fer la transitorietat jurídica entre dos estats diferents.

Pel que fa a la jornada de l’ 1 d’ octubre, quines sensacions l’ hi van deixar les imatges de les càrregues policials a diferents punts de Catalunya? Em vaig veure obligat, igual que molts altres, a assumir la responsabilitat de defensar el dret de les persones a votar i la seva integritat física. Per tant, vaig passar tot el dia en el col · legi electoral que em pertocava, ajudant i col · laborant en tot allò que vaig poder. Ho vaig viure amb la mateixa tensió que la resta dels ciutadans que van estar tot el dia en els col · legis. Lloret de Mar hostatjava una part d’ aquest dispositiu policial i eren freqüents les anades i vingudes dels agents per la nostra població. Això despertava la preocupació de les persones. Una jornada que havia de ser festiva, la van transformar en una jornada de por i repressió.

El fet que la votació del 27 d’ octubre fos secreta va generar certa polèmica. Era partidari que fos secreta o oberta? A títol personal, jo vaig defensar que la votació havia de ser oberta. Entenia que, arribats a aquest punt, el que no podíem fer era furtar al nostre poble el saber que és el que fan els representants públics. De tota manera, respecto les opinions que es van donar per optar per aquest tipus de votació. És cert que hi ha persones que estan patint repercussions judicials molt importants, no només per allò que fan sinó per allò que pensen, i, per tant, ja que teníem una confiança plena en què el resultat no seria pervertit per fer-ho d’ aquesta manera, és lícit que no es donin facilitats a l’ enemic.

Amb tots aquests fets, hem conegut l’ article 155 de la Constitució espanyola. Què en pensa de la seva aplicació? Jo crec que era previsible que s’ apliqués, però no en els termes en què s’ ha fet. Demostra la fragilitat de l’ Estat, incapaç de governar Catalunya d’ una manera efectiva i diposita totes les seves esperances en unes eleccions autonòmiques que ells preveuen que puguin alterar les majories que hi ha ara mateix al Parlament. En aquestes eleccions hem de votar majoritàriament les opcions independentistes, perquè fent evident el problema, i fent-lo indefinit, forçarem que arribin les solucions. Aquesta situació no se la pot permetre ningú, ni nosaltres, ni l’ Estat espanyol, ni Europa.

Com s’ han d’ encarar aquestes eleccions? Seríem poc intel · ligents si ens mostréssim aliens a aquesta convocatòria d’ eleccions. Això deixaria les institucions en mans de qui les vol destruir. Tenim l’ oportunitat de poder fer, en format electoral, el referèndum de l’ 1 d’ octubre. Si tenim la capacitat de mobilitzar les persones que van votar aquell dia, sabent que les del dia 21 de desembre seran privades d’ accions policials, molts dels que es van quedar a casa per por sortiran i votaran. La voluntat democràtica d’ un poble no s’ altera amb l’ aplicació repressiva de la llei.

Quines impressions l’ hi ha deixat Carles Puigdemont en els moments que heu compartit durant les últimes setmanes i què en penses de les decisions que ha pres? Amb el president i amb les persones que han integrat el procés, he tingut l’ oportunitat de tractar-hi. Hem de ser conscients que hi ha persones que pateixen una pressió important, amb una repressió que es focalitza principalment en elles, amb anuncis de penes de

presó de fins a 30 anys. És lògic i normal que facin les seves valoracions i reflexions sobre la capacitat d’ aguantar tot això. Pel que fa a les mesures que es prenen, es fan sempre tenint en compte a la ciutadania, perquè tornar-la a enviar a resistir les forces de seguretat, tal com va passar l’ 1 d’ octubre i que duri de manera indefinida, no és el més adient. Hem d’ aprofitar les oportunitats i, allò que pot semblar un pas enrere, com són les eleccions, s’ ha d’ aconseguir que sigui el referèndum que demanàvem l’ 1 d’ octubre.

Somniava en formar part d’ un procés independentista de Catalunya quan vas començar en política? Sempre he estat independentista. Quan vaig entrar en política, ho vaig fer pensant que tenia coses a aportar per a Lloret de Mar, per tal de millorar la gestió del municipi. Però unes coses porten a unes altres i, quan veus la porta per poder entrar a treballar al Parlament de manera efectiva, t’ impliques de ple. Les circumstàncies han fet que sigui possible i estic molt agraït a totes aquelles persones que m’ han fet costat. Em sento molt gratificat i espero acabar la meva tasca deixant Catalunya com un estat independent.

Per acabar, quins són els tres principals motius pels quals és necessari una Catalunya independent? En primer lloc, per la qualitat democràtica del nostre estat. En segon lloc, per donar una igualtat d’ oportunitats efectiva als nostres ciutadans, ja que, en el marc de l’ Estat espanyol, és molt evident que només es prioritzen els interessos de les oligarquies econòmiques i això es fa en detriment dels drets dels ciutadans. I, en tercer lloc, per a preservar la identitat del nostre poble, que està certament amenaçada. Són uns principis que, ara mateix, no estan garantits. yy