ALMUDENA MONTAÑO INDIA

Als seus 74 anys el lloretenc Jordi Rocas emana una vitalitat i una alegria sorprenent . És un gran coneixedor de la història de Lloret . Desinteressadament organitza moltes activitats i col · labora en diverses associacions relacionades amb la sardana , les maquetes de vaixells , l ’ Obreria de Santa Cristina , el Casinet , la fotografia i la cultura popular de la localitat , entre d ’ altres . Aquests són alguns dels motius pels quals li acaben d ’ entregar el guardó Sa Gavina de Lloret . Un premi que li fa “ molta il · lusió perquè no l ’ esperava ”, assegura . Dels 14 als 65 anys va treballar en un taller d ’ automòbils i quan es va jubilar va organitzar-se les hores per no “ caure en l ’ abisme ni en l ’ avorriment ”, segons explica . I es va apuntar a tants llocs que potser està més ocupat ara que quan treballava .

Què significa per a vostè rebre el Premi Sa Gavina de Lloret ? Per a un lloretenc , rebre el Premi Sa Gavina és molt important , ja que és el màxim guardó que dona l ’ Ajuntament a persones que fan coses per al poble . Per a mi un poble el forma la gent . Ha d ’ haver una línia de treball perquè tot funcioni i una línia cultural i esportiva en la que hem de col · laborar-hi tots perquè tingui força . Molta gent espera que l ’ Ajuntament faci miracles , però no en fa . A Lloret , l ’ Administració treballa molt bé , però hi ha una sèrie de coses que les ha de fer directament la ciutadania .

Què va pensar quan li van dir que tota aquesta dedicació municipal li ha servit per obtenir el guardó Sa Gavina ? Uf ! No pensava que me ’ l donarien , i això que tota la família i els amics ho sabien . Em van portar al

lliurament de premis completament enredat . El tècnic de cultura em va dir que hi anés perquè s ’ havia de recollir una cosa per al 50è Aplec de la Sardana , que jo havia organitzat .

Ben enredat ! Li van dir per què es mereixia el guardó ? Sí . Per les activitats que he fet sempre : la restauració i manteniment de les maquetes de vaixells que estan exposades a Lloret , la meva dedicació al món de la sardana , el programa de ràdio que faig , la meva feina a l ’ Obreria de Santa Cristina ... Totes aquestes coses en les que hi estic involucrat . Ara m ‘ hi puc dedicar plenament perquè estic jubilat .

S ’ avorreix després de jubilar-se ? Avorrir-me ? No , no tinc temps , Ha , ha , ha ! Als matins treballo a les maquetes i a la tarda em dedico a les sardanes . Tinc tot el dia ocupat fins després de sopar , que és quan faig el gandul i miro la tele al sofà . A l ’ estiu quedo amb la colla de gamberros i gamberres per banyar-me al migdia i xerrem molt sobre tots els temes . És una cosa molt sana . Cal sortir de casa i tenir el cap ocupat . Faig el que m ’ agrada , ja no vull ni obligacions ni horaris .

Aquest any Lloret celebra el 51è Aplec de la Sardana . Tots els aplecs els ha organitzat vostè ? Doncs sí . Als 14 anys vaig començar al món de la sardana amb la Colla Sardanista . Al cap d ’ uns anys vaig encetar l ’ Aplec i aquest any ja celebrem el 51è aniversari . Fa 10 anys , l ’ Ajuntament em van demanar que els donés un cop de mà i també he organitzat cursets de sardanes .

Qui s ’ apunta als cursets de sardanes ?

Tenim gent de tot arreu i de tots els colors . Els fem durant 4 mesos al Centre Cívic del Rieral de Lloret . Tenim molts russos que han arribat a Lloret . Es volen integrar i els fa gràcia aprendre a ballar sardanes .

Quantes hores triga en muntar una maqueta de vaixells mercants de vela ? Aproximadament triguem unes 800 hores en construir una maqueta naval , amb un promig de 4 hores diàries . Així que estem al voltant d ’ un any per acabar-la .

Quin preu té una maqueta ? Doncs és molt difícil calcular-lo . Però només que es pagués l ’ hora a 10 euros , ja costaria uns 8.000 euros . N ’ he creat una vintena , però jo mai n ’ he venut cap . No ho faig per diners , ho faig perquè m ’ agrada i sempre les he regalat o me les he quedat .

A més de muntar-les , també les restaura i repara ? Sí . He reparat i restaurat un centenar de maquetes . Cada any faig el manteniment de les que formen part de la col · lecció del Museu del Mar .

Com es restauren ? Hi ha dos tipus de restauració , la que requereix recompondre parts que estan trencades i la que només cal una posada al punt . Aquesta darrera és com si netegessis el pis . Amb un aspirador , una cànula i un pinzell recullo la pols i la que queda enganxada la trec amb uns manyocs de cotó forts perquè no deixin fils i amb aigua destil · lada perquè no deixi calç . Si la pintura està malament faig un tractament de vernís a l ’ aigua no agressiu i el vaixell torna a quedar en perfectes condicions .

Rocas i el guardó Sa Gavina . Foto M . A . Comas

Ha hagut de reparar alguna trencadissa gran ? Sí . I tant ! Hi ha gent que les tracta de qualsevol manera i les destrossa . I també hi ha accidents domèstics . Llavors em truquen perquè els arregli el problema . A l ’ ermita de Santa Coloma els van entrar ratapinyades , es van enredar amb els fils de les maquetes de vaixells i les van trencar . També he reparat fa poc una goleta que estava tallada per la meitat propietat d ’ un col · leccionista que té una quarantena de vaixells i que va caure a sobre en relliscar de l ’ escala mentre canviava un llum del sostre . No passa res . Jo les arreglo i queden com noves .

Cal tenir molta paciència . D ’ on li ve aquesta afició ? No ho sé , m ’ agrada molt . Potser té a veure amb que el meu besavi va arribar a les drassanes de Lloret

provinent de la Cellera a treballar de fuster per construir vaixells . Era mestre d ’ aixa . El que jo construeixo són una reproducció a petita escala d ’ aquelles embarcacions . El meu besavi es va embarcar tres vegades fins a Amèrica reparant vaixells . La vida a bord era molt dura . Passaven moltes hores treballant ; sobretot quan hi havia tempesta o sorgien problemes a l ’ estructura . Actualment hi ha molts programes meteorològics , però abans no . Al meu besavi li va quedar la maleta a l ’ estret .

Què vol dir ? Que no va fer fortuna . Ha , ha , ha ! No va tenir la sort dels de ca la Mercè Garriga o can Font , que van tornar amb diners .

A banda del mestre d ’ aixa , qui més formava part dels vaixells ? L ’ equip directiu dels vaixells el formaven quatre personatges : el capità manava , el contramestre s ’ encarregava de la logística , el nostramo s ’ encarregava del personal , com els actuals caps de recursos humans , i el mestre d ’ aixa reparava el vaixell durant els viatges .